verb transitiu
1. eixorivir, espavilar, deixondir.
verb pronominal
2. revenir intr, eixorivir-se, espavilar-se, deixondir-se.

femení poc freqüent manca d'autoritat.

femení
1. desautorització.
2. [descrédito] descrèdit m, desprestigi m.

adverbi desautoritzadament.

verb transitiu
1. [declarar sin autoridad] desautoritzar.
2. [quitar la autoridad] desautoritzar.
3. [desmentir] desmentir. El ministro ha desautorizado estas declaraciones, el ministre ha desmentit aquestes declaracions.
4. [desaprobar] desaprovar.

femení [desacuerdo] desavinença.

adjectiu malavingut -uda, desavingut -uda. Hermanos desavenidos, germans desavinguts.

[Se conjuga como: venir] verb transitiu
1. enemistar, barallar, fer renyir. Desavenir a dos hermanos, enemistar dos germans.
verb pronominal
2. desavenir-se. Desavenirse con su padre, desavenir-se amb el seu pare.

adjectiu
1. en inferioritat de condicions, amb desavantatge.
2. [poco ventajoso] desavantatjós -osa.

verb transitiu [Se conjuga como: desviar]
1. poc freqüent [desviar] descaminar, desviar.
2. [desproveer] desproveir.