Es mostren 58041 resultats

desbordamiento

desbordamiento

masculí desbordament El desbordamiento de un torrente , el desbordament d'un torrent figuradament exaltación desbordament
 
Diccionari Castellà Català

desbordante

desbordante

adjectiu desbordant Una pasión desbordante , una passió desbordant
 
Diccionari Castellà Català

desbordar


<title type="display">desbordar</title>

    verb transitiu
  1. [un río] desbordar.
  2. ciències militars desbordar.
  3. figuradament desbordar. Sus palabras desbordaban el entusiasmo del pueblo, les seves paraules desbordaven l'entusiasme del poble.
  4. figuradament [rebasar] excedir, ultrapassar.
    5. verb intransitiu
  5. poc freqüent desbordar. El río ha desbordado esta noche, el riu ha desbordat aquesta nit. Sus sentimientos desbordan, els seus sentiments desborden.
    6. verb pronominal
  6. desbordar-se.
  7. figuradament [exaltarse] desbordar-se.

desbordar

verb transitiu un río desbordar ciències militars desbordar figuradament desbordar Sus palabras desbordaban el entusiasmo del pueblo , les seves paraules desbordaven l'entusiasme del poble figuradament rebasar excedir , ultrapassar verb intransitiu poc freqüent desbordar El río ha desbordado esta noche , el riu ha desbordat aquesta nit Sus sentimientos desbordan , els seus sentiments desborden verb pronominal desbordar-se figuradament exaltarse desbordar-se
 
Diccionari Castellà Català

desborrar

desborrar

verb transitiu limpiar el paño desemborrar , desborrar , escutiar
 
Diccionari Castellà Català

desbotonar

desbotonar

verb transitiu un florete treure la boleta de
 
Diccionari Castellà Català

desbragado
-da

desbragado
-da

adjectiu i masculí i femení descamisado descamisat -ada familiarment un niño desbragat -ada
 
Diccionari Castellà Català

desbravador

desbravador

masculí qui desbrava el bestiar
 
Diccionari Castellà Català

desbravar


<title type="display">desbravar</title>

    verb transitiu
  1. [el ganado] esbraveir, desbravar.
    2. verb intransitiu
  2. [hacerse más sociable] esbraveir-se pron.
  3. [calmarse] amainar, calmar-se pron. La tormenta desbravó, la tempesta va amainar.
  4. [un licor] esbravar-se pron.
    5. verb pronominal
  5. [el ganado] esbraveir-se, desbravar-se.
  6. [calmarse] apaivagar-se, calmar-se.
  7. [un licor] esbravar-se.

desbravar

verb transitiu el ganado esbraveir , desbravar verb intransitiu hacerse más sociable esbraveir-se pron calmarse amainar , calmar-se pron La tormenta desbravó , la tempesta va amainar un licor esbravar-se pron verb pronominal el ganado esbraveir-se , desbravar-se calmarse apaivagar-se , calmar-se un licor esbravar-se
 
Diccionari Castellà Català

desbravecerse

desbravecerse

pronom Se conjuga como envejecer perder la braveza esbraveir-se , desbravar-se calmarse calmar-se , apaivagar-se un licor esbravar-se
 
Diccionari Castellà Català

desbridar

desbridar

verb transitiu una caballería desembridar , desbridar medicina los tejidos desbridar