Es mostren 58041 resultats

descabalar


<title type="display">descabalar</title>

    verb transitiu
  1. [desemparejar] desaparellar, desapariar, desaparionar, despariar, desparionar.
  2. [una serie, una colección] escalabornar, deixar incomplet -a.
    3. verb pronominal
  3. [desemparejarse] desaparellar-se, desapariar-se, despariar-se.

descabalar

verb transitiu desemparejar desaparellar , desapariar , desaparionar , despariar , desparionar una serie, una colección escalabornar , deixar incomplet -a verb pronominal desemparejarse desaparellar-se , desapariar-se , despariar-se
 
Diccionari Castellà Català

descabalgar

descabalgar

verb intransitiu descavalcar , desmuntar
 
Diccionari Castellà Català

descabelladamente

descabelladamente

adverbi insensatament descabdelladament , en desordre
 
Diccionari Castellà Català

descabellado
-da


<title type="display">descabellado</title>

    adjectiu
  1. poc freqüent [despeinado] escabellat -ada.
  2. figuradament forassenyat -ada, escabellat -ada, desgavellat -ada, sense cap ni peus (o ni centener). Proyectos descabellados, projectes escabellats.

descabellado
-da

adjectiu poc freqüent despeinado escabellat -ada figuradament forassenyat -ada , escabellat -ada , desgavellat -ada , sense cap ni peus o ni centener Proyectos descabellados , projectes escabellats
 
Diccionari Castellà Català

descabellamiento

descabellamiento

masculí despropòsit , disbarat
 
Diccionari Castellà Català

descabellar

descabellar

verb transitiu desgreñar escabellar , despentinar verb pronominal escabellar-se , despentinar-se
 
Diccionari Castellà Català

descabello

descabello

masculí tauromàquia rematada f
 
Diccionari Castellà Català

descabezado
-da

descabezado
-da

adjectiu decapitado decapitat -ada cosa desprovista de cabeza escapçat -ada figuradament desprovisto de sentido insensat -a , esbojarrat -ada
 
Diccionari Castellà Català

descabezamiento

descabezamiento

masculí decapitació f , escapçament de los árboles escapçament ciències militars cambio de marcha conversió f
 
Diccionari Castellà Català

descabezar


<title type="display">descabezar</title>

    verb transitiu
  1. [cortar la cabeza] decapitar, escapçar.
  2. escapçar. Estatua descabezada, estàtua escapçada. Árbol descabezado, arbre escapçat.
  3. figuradament i familiarment encetar, atacar. Descabezar un asunto, encetar un afer.
  4. ciències militars [cambiar de dirección] fer una conversió.
    5. verb pronominal
  5. agricultura [desgranarse] esgranar-se, desgranar-se.
  6. figuradament i familiarment [cavilar] escalfar-se el cap.

descabezar

verb transitiu cortar la cabeza decapitar , escapçar escapçar Estatua descabezada , estàtua escapçada Árbol descabezado , arbre escapçat figuradament i familiarment encetar , atacar Descabezar un asunto , encetar un afer ciències militars cambiar de dirección fer una conversió verb pronominal agricultura desgranarse esgranar-se , desgranar-se figuradament i familiarment cavilar escalfar-se el cap