masculí
1. descaradura f, barra f, desvergonyiment, penques f pl. Tuvo el descaro de contestarme mal, va tenir la barra de contestar-me malament.
2. cinisme, desvergonyiment. Roban con el mayor descaro, roben amb el cinisme més gran.

verb transitiu americanisme desossar.

adjectiu esgarriat -ada. La oveja descarriada, l'ovella esgarriada.

masculí poc freqüent descarrío.

[Se conjuga como: desviar] verb transitiu
1. [descaminar] descaminar, desviar, desencaminar.
2. [una res del ganado] apartar, separar.
3. figuradament desencaminar, desencarrilar.
verb pronominal
4. [perderse] esgarriar-se.
5. figuradament [apartarse del recto camino] esgarriar-se, desencaminar-se, desencarrilar-se.

femení descarrilamiento.

masculí
1. descarrilament. Se produjo el descarrilamiento de un tren, es va produir el descarrilament d'un tren.
2. figuradament [descarrío] desencarrilament, esgarriament, esgarriada f, desencaminament.

verb intransitiu [un tren] descarrilar.

masculí esgarriament, esgarriada f, desencarrilament.

verb transitiu
1. [desechar] descartar, excloure, apartar.
verb pronominal
2. jocs d'entreteniment [en los naipes] descartar-se.
3. figuradament excusar-se.