adverbi poc freqüent excel·lentment. El abogado intervino descolladamente en este caso, l'advocat va intervenir excel·lentment en aquest cas.

adjectiu poc freqüent
1. [superficie] sobresortint.
2. [altura] sobresortit -ida.

masculí superioritat f, excel·lència f.

adjectiu
1. excepcional, eminent, rellevant. Un político descollante, un polític excepcional.
2. destacat -ada. Fue algo descollante en su vida, fou quelcom destacat en la seva vida.

verb intransitiu [Se conjuga como: acordar]
1. [destacar] excel·lir, sobresortir, distingir-se pron. Un estudiante que descuella sobre los demás alumnos, un estudiant que excel·leix sobre els (o sobresurt dels) altres alumnes.
2. [ser más alto] alçar-se pron, elevar-se pron, sobresortir. La torre descuella sobre los tejados, la torre s'alça sobre les teulades.

verb transitiu treure (o llevar) els ullals.

adjectiu descol·locat -ada, sense col·locació.

femení descolonització.

verb transitiu descolonitzar.

masculí poc freqüent descoloriment, descoloració f.