adverbi desenfrenadament.

adjectiu desenfrenat -ada, desbocat -ada.

verb transitiu
1. [a una caballería] desenfrenar.
verb pronominal
2. [una caballería] desenfrenar-se, desbocar-se.
3. figuradament [desencadenarse] desencadenar-se.
4. figuradament [caer en el desenfreno] desenfrenar-se.

masculí [falta de freno] desenfrenament.

verb transitiu desenfundar.

[Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
1. desenfuriar, desenfurismar.
verb pronominal
2. desenfuriar-se, desenfurismar-se.

adjectiu [participio pasado de desengañar] desenganyat -ada, desil·lusionat -ada.

adjectiu que desenganya.

verb transitiu
1. desenganyar, desil·lusionar.
verb pronominal
2. desenganyar-se. Desengáñate, desenganya't.

verb transitiu desenganxar.