verb transitiu poc freqüent desenfrenar.

verb transitiu desfrunzir.

masculí
1. deixadesa f, descurança f. Vestir con desgaire, vestir amb deixadesa.
2. poc freqüent gest de menyspreu.
3. al desgaire [al descuido] tranquil·lament, despreocupadament, com aquell que no diu res, com aquell qui res.

verb transitiu
1. [una rama] esqueixar, arrencar, esbessar.
2. [un pliego, una hoja, etc] arrencar.
3. figuradament [a alguien] apartar, allunyar, separar.
verb pronominal
4. separar-se, esqueixar-se.
5. figuradament [apartarse] apartar-se, separar-se.

adjectiu familiarment malforjat -ada, malgirbat -ada.

femení
1. [falta de ganas] desgana.
2. [falta de apetito] desmenjament m, desgana.
3. [desfallecimiento] defalliment m, defallença.

adjectiu
1. [sin apetito] desmenjat -ada, desganat -ada.
2. desganat -ada, sense ganes. Fue a la fiesta desganado, va anar desganat a la festa.

verb transitiu
1. poc freqüent desganar.
verb pronominal
2. desganar-se, desmenjar-se.

verb pronominal esgargamellar-se, esgolar-se, escridassar-se, escarcanyar-se.

adjectiu desairós -osa, desmanegat -ada, malforjat -ada, malgirbat -ada, pengim-penjam.