Es mostren 58041 resultats

desguazar

desguazar

verb transitiu madera escalabornar , desbastar marina, marítim un barco desballestar un coche desballestar
 
Diccionari Castellà Català

desguince

desguince

masculí poc freqüent torcedura esquinç tecnologia ganivet d'esquinçar paper
 
Diccionari Castellà Català

desguindar

desguindar

verb transitiu marina, marítim vela arriar verb pronominal poc freqüent descolgarse davallar intr Desguindarse de la cofa , davallar de la cofa
 
Diccionari Castellà Català

desguinzar

desguinzar

verb transitiu papel esquinçar
 
Diccionari Castellà Català

deshabitado
-da

deshabitado
-da

adjectiu participio pasado de deshabitar deshabitat -ada
 
Diccionari Castellà Català

deshabitar

deshabitar

verb transitiu dejar sin habitantes deshabitar dejar un sitio deixar , abandonar
 
Diccionari Castellà Català

deshabituación

deshabituación

femení deshabituació
 
Diccionari Castellà Català

deshabituar

deshabituar

verb transitiu deshabituar
 
Diccionari Castellà Català

deshacedor
-ra

deshacedor
-ra

adjectiu i masculí i femení poc freqüent desfaedor -a
 
Diccionari Castellà Català

deshacer


<title type="display">deshacer</title>

    [Se conjuga como: hacer] verb transitiu
  1. [destruir] desfer.
  2. [vencer] desfer, vèncer.
  3. [disolver, derretir, desmenuzar, desintegrar] desfer. Deshacer un terrón de azúcar en un líquido, desfer un terròs de sucre en un líquid.
  4. [un camino] desfer.
  5. figuradament [abatir] desfer. Tantas desgracias le han deshecho, tantes desgràcies l'han desfet.
  6. figuradament desfer. Su muerte deshizo muchos proyectos, la seva mort va desfer molts projectes.
  7. figuradament desfer, dissipar, aclarir. Deshacer un misterio, desfer un misteri.
  8. [contrato] desfer, anul·lar.
    9. verb pronominal
  9. desfer-se. Deshacerse de un enemigo, desfer-se d'un enemic.
  10. trencar-se, partir-se, esmicolar-se. El jarrón cayó al suelo y se deshizo en mil pedazos, la gerra va caure a terra i es va trencar en mil bocins.
  11. [disolverse, derretirse] desfer-se, fondre's.
  12. [esforzarse] fer mans i mànigues, maldar intr, basquejar intr, desmanegar-se. Se deshace por terminar pronto, malda per acabar aviat.
  13. desfer-se. Deshacerse por uno, desfer-se per algú.
  14. [en llantos, lágrimas, cumplidos, alabanzas] desfer-se.
  15. [desembarazarse] desfer-se, desembarassar-se, desempallegar-se.
  16. deshacerse en desfer-se en. La nieve se deshace en agua, la neu es desfà en aigua.

deshacer

Se conjuga como hacer verb transitiu destruir desfer vencer desfer , vèncer disolver, derretir, desmenuzar, desintegrar desfer Deshacer un terrón de azúcar en un líquido , desfer un terròs de sucre en un líquid un camino desfer figuradament abatir desfer Tantas desgracias le han deshecho , tantes desgràcies l'han desfet figuradament desfer Su muerte deshizo muchos proyectos , la seva mort va desfer molts projectes figuradament desfer , dissipar , aclarir Deshacer un misterio , desfer un misteri contrato desfer , anullar verb pronominal desfer-se Deshacerse de un…