adjectiu
1. [no honrado] deshonest -a.
2. [obsceno] deshonest -a, indecent, impúdic -a.
3. [una cosa] desavinent, impropi -òpia.

masculí
1. [pérdida del honor] deshonor m [o f].
2. [deshonra] vergonya f, deshonra f, deshonor m [o f]. No es un deshonor trabajar, no és cap vergonya treballar.

verb transitiu poc freqüent
1. deshonrar.
2. [quitar honores] deshonorar.

femení
1. deshonra.
2. [deshonor] vergonya, deshonor m [o f].
3. tener a deshonra tenir per deshonrós (o per indecent).

adjectiu deshonrador -a.

verb transitiu
1. deshonrar. Deshonrar la casa de sus padres, deshonrar la casa dels seus pares.
2. [a una mujer] deshonrar, llevar l'honra, violar.
3. [injuriar] insultar, injuriar.
verb pronominal
4. deshonrar-se. Se deshonró con sus sucios negocios, es va deshonrar amb els seus negocis bruts.

adjectiu [vergonzoso] deshonrós -osa. Una capitulación deshonrosa, una capitulació deshonrosa.

femení
1. deshora.
2. a deshora [fuera de tiempo] a deshora, fora d'hora.
3. a deshora [repentinamente] tot d'una, tot d'un cop, tot d'un plegat.

verb transitiu desenfornar.

adjectiu
1. [participio pasado de deshuesar]
2. [carne] desossat -ada. Pechugas deshuesadas, pits desossats.
3. [fruto] espinyolat -ada.