verb transitiu
1. desobligar.
verb pronominal
2. desobligar-se.

femení desobstrucció.

[Se conjuga como: huir] verb transitiu
1. desobstruir.
verb pronominal
2. desobstruir-se.

femení
1. [ocio] desocupació.
2. [desempleo] desocupació, atur m.

adjectiu
1. [participio pasado de desocupar]
adjectiu i masculí i femení
2. [ocioso] desocupat -ada, ociós -osa.
3. [sin trabajo] desocupat -ada, sense feina, en atur.
4. [vacío] desocupat -ada, lliure. Un asiento desocupado, un seient desocupat.

verb transitiu
1. [dejar libre] desocupar. Desocupar un piso, desocupar un pis.
2. [vaciar] buidar.
verb pronominal
3. [de una ocupación] desocupar-se.

adjectiu i masculí desodorant.

verb transitiu [Se conjuga como: oír] desatendre, desoir, no fer cas de. Han desoído nuestra petición, han desatès la nostra petició.

verb transitiu
1. [una aguja, un instrumento, etc] desullar.
verb pronominal
2. desullar-se.

femení desolació.