Es mostren 58041 resultats

despotrique

despotrique

masculí familiarment charla xerrameca f
 
Diccionari Castellà Català

despreciable

despreciable

adjectiu menyspreable Un hombre despreciable , un home menyspreable negligible , insignificant Gasto despreciable , despesa negligible
 
Diccionari Castellà Català

despreciador
-ra

despreciador
-ra

adjectiu menyspreador -a
 
Diccionari Castellà Català

despreciar

despreciar

verb transitiu tener en poco menysprear no considerar negligir
 
Diccionari Castellà Català

despreciativo
-va

despreciativo
-va

adjectiu menyspreador -a
 
Diccionari Castellà Català

desprecio


<title type="display">desprecio</title>

    masculí
  1. menyspreu, menyspreament. Desprecio de las riquezas, menyspreu de les riqueses.
  2. [desdén] desdeny, menyspreu.
  3. [desaire] menyspreu. Le hizo un desprecio al no ir a su boda, li va fer un menyspreu en no anar al seu casament.

desprecio

masculí menyspreu , menyspreament Desprecio de las riquezas , menyspreu de les riqueses desdén desdeny , menyspreu desaire menyspreu Le hizo un desprecio al no ir a su boda , li va fer un menyspreu en no anar al seu casament
 
Diccionari Castellà Català

desprender


<title type="display">desprender</title>

    verb transitiu
  1. [separar, desatar] desprendre, deslligar, separar.
  2. [despedir] desprendre, exhalar. Este perfume desprende un aroma muy suave, aquest perfum desprèn una aroma molt suau.
  3. [emitir] alliberar, emetre. Un cuerpo que desprende calor, un cos que allibera calor.
  4. [soltar] treure. El pedernal desprende chispas, el pedrenyal treu espurnes.
  5. [desprenderse] desprendre's de. La serpiente desprende su piel, la serp es desprèn de la seva pell.
    6. verb pronominal
  6. [soltarse] desprendre's. Estaba tan poco encolada que se ha desprendido ella sola, era tan poc enganxada que s'ha desprès ella sola.
  7. [despojarse] desprendre's. Ha tenido que desprenderse de sus ahorros, ha hagut de desprendre's dels seus estalvis.
  8. [deducirse] desprendre's. El resultado se desprende fácilmente, el resultat es desprèn fàcilment.
  9. [emanar] emanar intr, exhalar-se. De la pared se desprendía humedad, de la paret emanava humitat.
  10. [tierras] esllavissar-se, ensulsiar-se, esfondrar-se, ensulsir-se reg.

desprender

verb transitiu separar, desatar desprendre , deslligar , separar despedir desprendre , exhalar Este perfume desprende un aroma muy suave , aquest perfum desprèn una aroma molt suau emitir alliberar , emetre Un cuerpo que desprende calor , un cos que allibera calor soltar treure El pedernal desprende chispas , el pedrenyal treu espurnes desprenderse desprendre's de La serpiente desprende su piel , la serp es desprèn de la seva pell verb pronominal soltarse desprendre's Estaba tan poco encolada que se ha desprendido ella sola , era tan poc enganxada que s'ha desprès ella…
 
Diccionari Castellà Català

desprendido
-da

desprendido
-da

adjectiu generoso desprès -esa , generós -osa
 
Diccionari Castellà Català

desprendimiento


<title type="display">desprendimiento</title>

    masculí
  1. despreniment, despresa f.
  2. [generosidad] despreniment, llarguesa f, desinterès.
  3. [de calor] alliberament, emissió f.
  4. [de olor] exhalació f.
  5. [de tierras] ensulsiada f, esllavissada f, esfondrament, ensulsida f reg.
  6. medicina despreniment. Desprendimiento de retina, despreniment de retina.

desprendimiento

masculí despreniment , despresa f generosidad despreniment , llarguesa f , desinterès de calor alliberament , emissió f de olor exhalació f de tierras ensulsiada f , esllavissada f , esfondrament , ensulsida f reg medicina despreniment Desprendimiento de retina , despreniment de retina
 
Diccionari Castellà Català

despreocupación

despreocupación

femení falta de preocupación despreocupació descuido negligència , descurança ausencia de prejuicios despreocupació en religión indiferència