Es mostren 58041 resultats

desquiciador
-ra

desquiciador
-ra

adjectiu desballestador -a
 
Diccionari Castellà Català

desquiciamiento

desquiciamiento

masculí acción y efecto de desquiciar desballestament
 
Diccionari Castellà Català

desquiciar


<title type="display">desquiciar</title>

    verb transitiu
  1. [una puerta] treure de polleguera.
  2. figuradament desballestar, desguitarrar, esgavellar. La enfermedad ha desquiciado sus planes, la malaltia ha desballestat els seus plans.
  3. figuradament [trastornar] trastornar, trastocar, trasbalsar, desballestar. La guerra nos desquició, la guerra ens va trastornar.
  4. figuradament treure de polleguera, exagerar.
  5. figuradament i poc freqüent enemistar, fer caure en desgràcia.

desquiciar

verb transitiu una puerta treure de polleguera figuradament desballestar , desguitarrar , esgavellar La enfermedad ha desquiciado sus planes , la malaltia ha desballestat els seus plans figuradament trastornar trastornar , trastocar , trasbalsar , desballestar La guerra nos desquició , la guerra ens va trastornar figuradament treure de polleguera , exagerar figuradament i poc freqüent enemistar , fer caure en desgràcia
 
Diccionari Castellà Català

desquicio

desquicio

masculí americanisme desquiciamiento
 
Diccionari Castellà Català

desquijarar

desquijarar

verb transitiu dislocar desbarrar
 
Diccionari Castellà Català

desquijerar

desquijerar

verb transitiu un madero escapçar
 
Diccionari Castellà Català

desquilatar

desquilatar

verb transitiu el oro desquiratar figuradament devaluar , desvalorar
 
Diccionari Castellà Català

desquitar


<title type="display">desquitar</title>

    verb transitiu
  1. [lo perdido] recobrar.
  2. [de una pérdida] rescabalar, reparar, compensar. ¿Quién me desquitará del dinero perdido en ello?, qui em rescabalarà dels diners que hi he perdut?
  3. familiarment [descontar] descomptar.
    4. verb pronominal
  4. rescabalar-se, resquitar-se. Desquitarse de los perjuicios, rescabalar-se dels perjudicis.
  5. recobrar-se, compensar-se. Hoy he estudiado mucho pero mañana me desquitaré yendo al cine, avui he estudiat moltíssim, però demà em recobraré anant al cinema.
  6. revenjar-se. Me has ganado, pero me desquitaré, m'has guanyat però em revenjaré.
  7. esbravar-se. Se desquita durante los fines de semana, s'esbrava durant els caps de setmana.

desquitar

verb transitiu lo perdido recobrar de una pérdida rescabalar , reparar , compensar Quién me desquitará del dinero perdido en ello , qui em rescabalarà dels diners que hi he perdut familiarment descontar descomptar verb pronominal rescabalar-se , resquitar-se Desquitarse de los perjuicios , rescabalar-se dels perjudicis recobrar-se , compensar-se Hoy he estudiado mucho pero mañana me desquitaré yendo al cine , avui he estudiat moltíssim, però demà em recobraré anant al cinema revenjar-se Me has ganado, pero me desquitaré , m'has guanyat però em revenjaré esbravar-se Se desquita…
 
Diccionari Castellà Català

desquite

desquite

masculí revenja f , rescabalament El desquite de una derrota , la revenja d'una derrota en desquite como contrapartida en revenja
 
Diccionari Castellà Català

desramar

desramar

verb transitiu podar esbrancar , desbrancar