verb transitiu
1. [descorchar] destapar.
2. destapar, descobrir. Destapar los muebles, destapar els mobles.
verb pronominal
3. destapar-se.
4. figuradament destapar-se. Se destapó de repente, es va destapar de sobte.
5. figuradament [revelarse] revelar-se.
6. figuradament veure's el llautó. Se nos ha destapado con aquella mentira, se li ha vist el llautó, amb aquella mentida.

masculí familiarment pit i cuixa, cuixa f. Película de destape, pel·lícula de pit i cuixa.

verb transitiu destapiar. Destapiar el castillo, destapiar el castell.

verb transitiu destapar.

verb transitiu [un peso] rebaixar la tara de.

adjectiu
1. [desarreglado] desordenat -ada, desarranjat -ada, desmarxat -ada. Un piso destartalado, un pis desordenat.
2. [descoyuntado] esgavellat -ada, desgavellat -ada, desballestat -ada, desmanegat -ada. Una silla destartalada, una cadira esgavellada.
3. [deteriorado] tronat -ada, atrotinat -ada.

masculí [de las reses] esquarterador.

verb transitiu [las reses] esquarterar, trossejar.

verb transitiu desensostrar.

verb transitiu
1. desteular. Destejar un porche, desteular un porxo.
2. figuradament [descubrir] descobrir.