femení destitució. Destitución de un director, destitució d'un director.

adjectiu destituïble.

verb transitiu [Se conjuga como: huir] destituir. Destituir a un ministro, destituir un ministre.

verb transitiu
1. poc freqüent escabellar, descabellar.
verb pronominal
2. [del sombrero] descobrir-se.
3. poc freqüent [despeinarse] escabellar-se, descabellar-se.

[Se conjuga como: morder] verb transitiu
1. [deshacer lo torcido] destòrcer, destorçar. Destorcer un hierro, destòrcer un ferro.
verb pronominal
2. destòrcer-se, destorçar-se.
3. marina, marítim [un barco] perdre el rumb.

adjectiu i masculí i femení figuradament [chiflado] sonat -ada, guillat -ada, tocat -ada del bolet.

masculí tecnologia
1. [con mango y hoja] tornavís.
2. [que abraza al tornillo] descargolador, collador.

masculí descargolament.

verb transitiu
1. descargolar.
verb pronominal
2. figuradament [perder el juicio] tocar-se, enfollir-se, perdre el seny (o la xaveta, o l'enteniment).

verb transitiu
1. destravar.
2. [una cosa de otra] desprendre.
verb pronominal
3. destravar-se.