femení devastació.

adjectiu i masculí i femení devastador -a.

verb transitiu [destruir] devastar.

adjectiu
1. economia [intereses] reportat -ada, produït -ïda, aportat -ada, redituat -ada.
2. [vencido] vençut -uda. Una letra devengada, una lletra vençuda.
3. [debido] meritat -ada, degut -uda. Jornal devengado, jornal degut.

verb transitiu
1. [produir] reportar, produir, aportar, redituar. La libreta devenga intereses, la llibreta reporta interessos.
2. costar, importar. El almacenaje devenga cien euros, l'emmagatzematge costa cent euros.
3. [tener derecho] meritar, tenir dret a. Los trabajadores devengan dos pagas extraordinarias, els treballadors meriten dues pagues extraordinàries.

masculí
1. rèdit, guany. El devengo de una cuenta corriente, el rèdit d'un compte corrent.
2. [coste] cost, import.
3. meritació f, dret a percebre. El devengo del sueldo, la meritació del sou.

verb intransitiu [Se conjuga como: venir]
1. [suceder] succeir, esdevenir-se pron.
2. filosofia [cambiarse en] esdevenir.



Vegeu també:
devenir²

masculí filosofia esdevenir.


Vegeu també:
devenir¹

femení desviació.

femení
1. devoció. Devociones religiosas, devocions religioses.
2. figuradament [afición] devoció, afecció, inclinació.
3. [costumbre] costum m, habitud, hàbit m. Tiene por devoción levantarse temprano, té per costum llevar-se aviat.
4. estar a la devoción de alguien figuradament i poc freqüent estar al servei d'algú.
5. no le tengo mucha devoción (o no es santo de mi devoción) figuradament [tenerle antipatía] no el puc veure (o sofrir), no em diu res, no m'és gens simpàtic.