Diccionari - es_ca | diccionari.cat

Es mostren 58041 resultats

disgregante

<title type="display">disgregante</title>

adjectiu disgregant.

disgregar

<title type="display">disgregar</title>

verb transitiu

disgregar.

verb pronominal

disgregar-se.

disgregar

verb transitiu disgregar verb pronominal disgregar-se

disgustado

-da

<title type="display">disgustado</title>

adjectiu

[participio pasado de disgustar] [pesaroso] disgustat -ada, apesarat -ada.
estar disgustado familiarment no estar content. Estoy disgustado con este apartamento, no estic content amb aquest apartament.

adjectiu participio pasado de disgustar pesaroso disgustat -ada , apesarat -ada estar disgustado familiarment no estar content Estoy disgustado con este apartamento , no estic content amb aquest apartament

disgustar

<title type="display">disgustar</title>

verb transitiu

poc freqüent [quitar gusto a la comida] disgustar.
disgustar, desagradar, desplaure. Su conducta me disgusta muchísimo, la seva conducta em disgusta d'allò més.

verb pronominal

[enemistarse, enfadarse] disgustar-se. ¿No le hablas porque te has disgustado con él?, no li parles perquè t'hi has disgustat?
[tener un disgusto] disgustar-se, saber greu.

disgustar

verb transitiu poc freqüent quitar gusto a la comida disgustar disgustar , desagradar , desplaure Su conducta me disgusta muchísimo , la seva conducta em disgusta d'allò més verb pronominal enemistarse, enfadarse disgustar-se No le hablas porque te has disgustado con él , no li parles perquè t'hi has disgustat tener un disgusto disgustar-se , saber greu

disgusto

<title type="display">disgusto</title>

masculí

poc freqüent [insipidez] fadesa f, fador f, insipidesa f.
poc freqüent [mal gusto] regust, sentida f, sentor f.
disgust. Los hijos solo le dan disgustos, els fills no li donen sinó disgusts (o disgustos).
[desaveniencia] disputa f, baralla f, discussió f. Ha tenido un disgusto con su suegra, ha tingut una disputa amb la seva sogra.
a disgusto a desgrat, de mala gana, a contracor.
estar (o hallarse) a disgusto en no trobar-se bé a [o en davant un, aquest, aquell].
tener disgustos con uno tenir dificultats (o problemes) amb algú.

disgusto

masculí poc freqüent insipidez fadesa f , fador f , insipidesa f poc freqüent mal gusto regust , sentida f , sentor f disgust Los hijos solo le dan disgustos , els fills no li donen sinó disgusts o disgustos desaveniencia disputa f , baralla f , discussió f Ha tenido un disgusto con su suegra , ha tingut una disputa amb la seva sogra a disgusto a desgrat , de mala gana , a contracor estar o hallarse a disgusto en no trobar-se bé a o en davant un, aquest, aquell tener disgustos con uno tenir dificultats o problemes amb algú