verb transitiu
1. abocar, servir [el vi].
verb intransitiu
2. beure [vi].

femení botànica [espelta] espelta.

femení familiarment escàndol m, rebombori m, xivarri m, gresca, borrombori m, xafarranxo m, xafarnat m.

adjectiu escandalós -osa.

verb transitiu
1. [causar escándalo] escandalitzar. Esto escandalizará a todo el mundo, això escandalitzarà tothom.
verb pronominal
2. escandalitzar-se. Escandalizarse a la vista de algo, escandalitzar-se a la vista d'alguna cosa.

verb transitiu
1. marina, marítim [sondear] escandallar.
2. economia [mercancías] escandallar.

masculí
1. marina, marítim escandall.
2. economia [de mercancías] escandall.

masculí
1. escàndol.
2. [alboroto, ruido] escàndol.
3. armar un escándalo armar un escàndol.
4. armar (o formar) un escándalo a uno fer una escena a algú.
5. causar escándalo ésser motiu d'escàndol.
6. con gran (o con el consiguiente) escándalo amb gran escàndol.

adverbi escandalosament.

adjectiu
1. [que causa escándalo] escandalós -osa.
2. figuradament [que mete jaleo] escandalós -osa.
femení
3. marina, marítim [vela] escandalosa.
4. echar la escandalosa figuradament, familiarment i poc freqüent dir quatre fàstics, dir el nom del porc.