adjectiu alterador -a.

adjectiu alterador.

verb transitiu
1. alterar. Alterar el color de una sustancia, alterar el color d'una substància.
2. [perturbar] alterar, pertorbar, torbar. Alterar el orden público, alterar l'ordre públic.
3. [irritar] alterar.
verb pronominal
4. alterar-se.
5. [turbarse] alterar-se. Se altera por nada, s'altera per no res.
6. [irritarse] alterar-se, enutjar-se, enfadar-se.
7. [excitarse] alterar-se, excitar-se.
8. americanisme sedejar intr, estar assedegat -ada (o sedegós -osa).

adjectiu alteratiu -iva.

femení poc freqüent altercado.

masculí altercació f, altercat, raons f pl, baralla f, mullader.

adjectiu i masculí i femení baralladís -issa adj, cerca-raons m f, busca-raons m f, cerca-renyines m f, cercabregues m f.

adjectiu baralladís -issa, barallós -osa, batusser -a.

verb intransitiu altercar, alterquejar.

femení alternança, alternació.