Es mostren 58042 resultats

irritar


<title type="display">irritar</title>

    verb transitiu
  1. [enojar] irritar, enutjar.
  2. medicina irritar.
  3. dret irritar, anul·lar, invalidar.
    4. verb pronominal
  4. irritar-se. Se irrita por (o con) las burlas más inocentes, s'irrita per les burles més innocents.

irritar

verb transitiu enojar irritar , enutjar medicina irritar dret irritar , anullar , invalidar verb pronominal irritar-se Se irrita por o con las burlas más inocentes , s'irrita per les burles més innocents
 
Diccionari Castellà Català

írrito
-ta

írrito
-ta

adjectiu dret sin valor írrit -a , nul -ulla , no rat -a
 
Diccionari Castellà Català

irrogación

irrogación

femení irrogació
 
Diccionari Castellà Català

irrogar

irrogar

verb transitiu irrogar
 
Diccionari Castellà Català

irrompible

irrompible

adjectiu irrompible
 
Diccionari Castellà Català

irrumpir

irrumpir

verb intransitiu entrar violentamente irrompre Irrumpieron en el escenario , van irrompre a l'escenari
 
Diccionari Castellà Català

irrupción

irrupción

femení irrupció
 
Diccionari Castellà Català

irse al garete

irse al garete

locució marina, marítim anar a la deriva figuradament anar-se'n en orri o en orris
 
Diccionari Castellà Català

Irún

Irún

nom propi masculí geografia Irun
 
Diccionari Castellà Català

irunés
-esa

irunés
-esa

adjectiu d'Irun masculí i femení habitant d'Irun