masculí tecnologia làser. Rayos láser, raigs làser.

femení poc freqüent [cansancio] lassitud.

adjectiu
1. [fatigado] las -assa.
2. [flojo] feble, fluix -a, macilent -a.
3. tecnologia [seda, lino, etc] llis -a.

verb transitiu poc freqüent pagar per altri.

femení
1. [compasión] llàstima.
2. [queja] lament m, plany m.
3. [cosa lamentable] llàstima. Es lástima perder el tiempo de esta manera, és llàstima de perdre el temps d'aquesta manera.
4. plural [sufrimiento, penas] llàstimes.
5. dar lástima fer llàstima.
6. estar hecho una lástima trobar-se en un estat llastimós.
7. lástima de... malaguanyat... Lástima de chico, malaguanyat xicot.
8. ¡qué lástima! quina llàstima!, llàstima!
9. ser digno de lástima ésser de plànyer.
10. ser una lástima (o ser lástima) ésser de doldre, fer pena, ésser llastimós (o llàstima).
11. tan... que da lástima tan... que fa pena (o llàstima). Está tan borracho que da lástima, està tan begut que fa pena.
12. tener lástima de sentir llàstima per, compadir-se de, plànyer.

adjectiu que fa mal.

femení
1. [roce] encetada, pelada.
2. [magulladura] morat m, blau m, cop m.

verb transitiu
1. [herir ligeramente] encetar, pelar, fer mal. El zapato me ha lastimado el pie, la sabata m'ha encetat el peu.
2. [magullar] masegar, macar.
3. fer malbé, danyar. El granizo ha lastimado las plantas, la calamarsa ha fet malbé les plantes.
4. figuradament [ofender] ferir, ofendre. Le lastimó en su amor propio, el va ferir en el seu amor propi.
verb pronominal
5. fer-se mal. Me he lastimado la mano, m'he fet mal a la mà.
6. [lamentarse] lamentar-se, plànyer-se.

adjectiu planyívol -a, lamentós -osa. Voz lastimera, veu planyívola.

adjectiu llastimós -osa. Le llevaron a casa en un estado lastimoso, el portaren a casa en un estat llastimós.