<title type="display">amarillento</title>
-
adjectiu
- groguenc -a, grogós -osa.
- [descolorido] esgrogueït -ïda, esgroguissat -ada.
Es mostren 58041 resultats
amarillento
-ta
amarillento
-ta
adjectiu groguenc -a , grogós -osa descolorido esgrogueït -ïda , esgroguissat -ada
amarillez
<title type="display">amarillez</title>
-
femení
- [de la piel] grogor, groguesa.
- [palidez] esgrogueïment m.
amarillez
femení de la piel grogor , groguesa palidez esgrogueïment m
Amarillo
<title type="display">Amarillo</title>
-
nom propi masculí
geografia
- [río] Groc.
- [mar] Groga f.
Amarillo
nom propi masculí geografia río Groc mar Groga f
amarillo
-lla
<title type="display">amarillo</title>
-
adjectiu
- groc -oga. Lleva un vestido amarillo oscuro, duu un vestit groc fosc.
- groc -oga, asiàtic -a. La fiebre amarilla, la febre groga.
- amarillo como la cera groc com la cera (o com un mort).
- ponerse amarillo [palidecer] tornar-se blanc (o groc), tornar-se més blanc que la paret. masculí
- [color] groc. Amarillos muy intensos, grocs molt intensos.
- [de los gusanos de seda] ensopiment.
amarillo
-lla
adjectiu groc -oga Lleva un vestido amarillo oscuro , duu un vestit groc fosc groc -oga , asiàtic -a La fiebre amarilla , la febre groga amarillo como la cera groc com la cera o com un mort ponerse amarillo palidecer tornar-se blanc o groc , tornar-se més blanc que la paret masculí color groc Amarillos muy intensos , grocs molt intensos de los gusanos de seda ensopiment
amarinar
<title type="display">amarinar</title>
-
verb transitiu
- marina, marítim amarinar.
- [en escabeche] marinar.
amarinar
verb transitiu marina, marítim amarinar en escabeche marinar
amariposado
-da
<title type="display">amariposado</title>
adjectiu botànica papilionaci -àcia.
amariposado
-da
adjectiu botànica papilionaci -àcia
amaro
<title type="display">amaro</title>
masculí botànica [Salvia sclarea] sàlvia romana f, madrona f, orval.
amaro
masculí botànica Salvia sclarea sàlvia romana f , madrona f , orval
amaromar
<title type="display">amaromar</title>
verb transitiu [atar] amarrar.
amaromar
verb transitiu atar amarrar
amarra
<title type="display">amarra</title>
-
femení
- marina, marítim [cabo] amarra.
- [de un arnés] martingala.
- plural figuradament i familiarment influències, padrins m. Tener buenas amarras, tenir uns bons padrins.
- soltar las amarras marina, marítim amollar les amarres.
- soltar las amarras figuradament [desligarse] amollar les amarres, rompre els lligams (o les cadenes).
amarra
femení marina, marítim cabo amarra de un arnés martingala plural figuradament i familiarment influències , padrins m Tener buenas amarras , tenir uns bons padrins soltar las amarras marina, marítim amollar les amarres soltar las amarras figuradament desligarse amollar les amarres , rompre els lligams o les cadenes
amarradero
<title type="display">amarradero</title>
-
masculí
marina, marítim
- [poste, argolla] amarrador.
- [sitio donde se amarran los barcos] amarrador.
amarradero
masculí marina, marítim poste, argolla amarrador sitio donde se amarran los barcos amarrador