femení amarratge m, amarrament m.

masculí marina, marítim [impuesto] dret d'amarratge.

verb transitiu
1. [un barco] amarrar.
2. amarrar, lligar (una persona). Le amarraron a una silla, el van amarrar a una cadira.
3. [las gavillas] vencillar, lligar.
4. [empollar] empollar, estudiar de valent (o com un boig).
5. [al barajar las cartas] fer trampa, jugar brut.
6. jugar muy amarrado [en el póquer] jugar a cop segur, assegurar la jugada.
verb pronominal familiarment
7. assegurar-se.
8. amarrársela americanisme [emborracharse] agafar un gat (o una mona), engatar-se.

masculí
1. [al barajar las cartas] trampa f, joc brut.
2. [amarradura] amarratge, amarrament.

adjectiu americanisme [tacaño] rata, estret -a, mesquí -ina.

adverbi encaramel·ladament, tendrament.

adjectiu
1. [participio pasado de amartelar]
2. turmentat -ada, torturat -ada.
3. engelosit -ida.
4. enamorat -ada.
5. encaramel·lat -ada, entendrit -ida. Iban muy amartelados, anaven molt encaramel·lats.

masculí enamorament. Ya no están en edad de amartelamientos, ja no tenen edat d'enamoraments.

verb transitiu
1. [atormentar suscitando amor] fer gruar, fer glatir.
2. [dar celos] engelosir.
3. [enamorar] enamorar.
verb pronominal
4. [enamorarse] enamorar-se.
5. [atortolarse] encaramel·lar-se.

verb transitiu
1. [golpear] amartellar, martellejar.
2. [armas de fuego] armar, muntar, carregar.