masculí urna [funerària] f.

masculí lluïment.

nom propi masculí Lluci.

masculí ictiologia [Esox lucius] lluç de riu.


Vegeu també:
lucio²

adjectiu [lúcido] lúcid -a, resplendent, lluent.


Vegeu també:
lucio¹

masculí zoologia [Anguis fragilis] noia f, llisona f, lliseta f, serp de vidre f, vidriol.

VERB MODEL
verb intransitiu
1. [alumbrar] fer claror, il·luminar. Esta bombilla luce muy poco, aquesta bombeta fa molt poca claror.
2. [brillar] lluir, brillar, resplendir. Los ojos del gato lucen en la oscuridad, els ulls del gat lluen en la foscor.
3. figuradament lluir. Este mueble no luce, puesto aquí, aquest moble no llueix, posat aquí.
4. figuradament [causar gran efecto] lluir. Son gente que lucen mucho, són gent que llueixen molt.
verb transitiu
5. [iluminar] il·luminar.
6. figuradament lluir, exhibir, mostrar. Siempre que puede luce sus joyas, sempre que pot llueix les seves joies.
7. [enlucir] emblanquinar, lluir.
verb pronominal
8. [acicalarse] empolainar-se, empolistrar-se.
9. [hacerse ver] exhibir-se, fer-se veure. Le gusta lucirse del brazo de su novio, li agrada de fer-se veure de bracet amb el seu xicot.
10. figuradament [quedar bien] lluir-se. En los exámenes ha tenido suerte y se ha podido lucir, en els exàmens ha tingut sort i s'ha pogut lluir.
11. figuradament [irónicamente] lluir-se. ¡Se ha lucido después de tanto presumir!, s'ha ben lluït després d'haver presumit tant!
12. figuradament fer-la bona. Ahora sí que nos hemos lucido: hemos dejado la llave dentro, ara sí que l'hem feta bona: hem deixat la clau a dins.

verb transitiu
1. [obtener] guanyar, obtenir.
verb pronominal
2. lucrar-se, enriquir-se.

adjectiu lucratiu -iva.

nom propi masculí i femení Lucreci -ècia.