femení
1. [pareja] parella, cobla m.
2. [correa] corda, corretja.
3. esports [pesa] manuella.

femení
1. [oferta] promesa, oferiment m.
2. [legado testamentario] deixa, llegat m.

masculí i femení [recadero] ordinari -ària, missatger -a, propi m, enviat -ada.

masculí i femení
1. subordinat -ada, subaltern -a.
masculí
2. [recado] encàrrec. Ha ido a un mandado, ha anat a fer un encàrrec.
3. [orden] manament, ordre f.

masculí i femení familiarment
1. manaia, capità manaies.
2. ser el mandamás ésser el qui talla el bacallà.

masculí
1. [orden] manament.
2. religió manament. Los diez mandamientos, els deu manaments.
3. dret manament. Mandamiento de registro, manament de registre.
4. los cinco mandamientos figuradament i familiarment els cinc dits.

femení
1. familiarment [pachorra] cançoneria, flegma, ganseria, gansoneria.
2. plural [tonterías] ximpleries, bajanades, brocs m, punyetes.

adjectiu
1. [que manda] manador -a.
masculí i femení
2. dret mandant.

verb transitiu
1. [ordenar] manar, encomanar. El maestro me ha mandado que lo haga, el mestre m'ha manat que ho fes.
2. manar, comandar. Mandaba una brigada municipal, manava una brigada municipal.
3. [enviar] enviar, trametre. Mándale las revistas que te pidió, envia-li les revistes que et va demanar.
4. [por testamento] deixar, llegar.
5. [comisionar] enviar. Han mandado a un representante del instituto al congreso, han enviat un representant de l'institut al congrés.
6. [un caballo] dominar.
7. [prometer] prometre.
8. familiarment engegar. Mandar a paseo, engegar a passeig.
9. lo que usted mande a la vostra disposició.
10. mandar hacer fer fer. Le han mandado hacer un encargo, li han fet fer un encàrrec.
11. mandar por (o a por) fer anar a buscar.
12. ¡mande! què mana!
verb intransitiu
13. manar. Unos mandan y otros obedecen, uns manen i uns altres creuen.
verb pronominal
14. poc freqüent [dos habitaciones] comunicar-se.

masculí mandarí.