masculí amollonament, fitació f.

verb transitiu amollonar, fitar. Amojonar una propiedad, amollonar una propietat.

adjectiu
1. esmolador -a, d'esmolar. Piedra amoladera, pedra esmoladora (o d'esmolar).
femení
2. [rueda, piedra] esmoladora, mola.

masculí
1. esmolet, afilador.
2. figuradament i familiarment empipador, emprenyador.

masculí amolador.

[Se conjuga como: acordar] verb transitiu
1. poc freqüent esmolar, afilar.
2. figuradament i familiarment [fastidiar] emprenyar, empipar.
3. [adelgazar] aprimar-se pron.
verb pronominal
4. familiarment [fastidiarse] fastiguejar-se, fer-se fúmer (o fotre, o batre). ¡Que se amuele!, que es faci fúmer!

adjectiu emmotllable.

masculí
1. emmotllament.
2. figuradament [ajuste] emmotllament, ajust, adaptació f.

verb transitiu
1. [en un molde] emmotllar.
2. [ajustar] adaptar, acomodar, ajustar. Amoldar las leyes a la situación, adaptar les lleis a la situació.
verb pronominal
3. adaptar-se [a un motlle].
4. figuradament emmotllar-se. Es necesario amoldarse a las circunstancias, cal emmotllar-se a les circumstàncies.

[Se conjuga como: acordar] verb intransitiu
1. [juegos de naipes] descartar-se pron.
2. [aflojar] amollar, afeblir-se pron.
verb transitiu
3. marina, marítim amollar.