femení mentecatez.

femení idiotesa, totxeria, totxesa, beneiteria, beneitura, bajanada, imbecil·litat.

adjectiu i masculí i femení [necio] ximple, bajà -ana, insensat -a, imbècil, estòlid -a, ximplet -a, beneit -a, beneitó -ona, liró -ona, fat -ada.

masculí tertúlia f.

adjectiu enganyador -a, il·lusori -òria, aparent. Un mentido amor, un amor enganyador.

verb intransitiu [Se conjuga como: sentir]
1. mentir. Miente descaradamente, menteix descaradament.
2. [equivocar] equivocar-se pron.
3. poc freqüent [las cosas] desentonar.
4. mentir más que hablar fabricar mentides, mentir per la gola (o pel coll).
5. mentir más que la gaceta familiarment dir més mentides que el diari.
6. ¡miento! dic mentida!
7. no mentir [mandamiento divino] no mentiràs.

femení
1. [embuste] mentida.
2. mentida, història. Le gusta contar mentiras, li agrada d'explicar històries.
3. poc freqüent [en un escrito] errata.
4. figuradament i familiarment [en las uñas] taca blanca, albugo m, selenosi.
5. a saca mentira saca verdad dir una mentida per estirar una veritat.
6. coger a alguien en mentira agafar algú en una mentida.
7. ¡eso es mentira! (o ¡mentira!) això és mentida!, mentida!
8. parece mentira sembla mentida. Parece mentira que no se haya enterado aún, sembla mentida que encara no ho sàpiga.

adverbi mentiderament.

adjectiu i masculí i femení
1. [que miente] mentider -a. Se vuelve cada día más mentiroso, es torna cada dia més mentider.
adjectiu
2. figuradament [engañoso] mentider -a, mentidor -a. Palabras mentirosas, paraules mentideres.

masculí desmentiment.