verb transitiu obstaculitzar.

masculí
1. obstacle. Salvar un obstáculo, salvar un obstacle.
2. figuradament obstacle.
3. erizado de obstáculos farcit d'obstacles.
4. poner obstáculos a posar obstacles a.

adjectiu
1. poc freqüent obstant.
2. no obstante [sin embargo] no obstant això (o això no obstant), malgrat això, això no contrastant, tanmateix, nogensmenys. No obstante, se pudo casar, això no obstant, es va poder casar.
3. no obstante [a pesar de] no obstant, malgrat, a pesar de. No obstante el impedimento, se pudo casar, no obstant l'impediment, es va poder casar.
4. no obstante que a pesar (o encara, o malgrat) que.

verb intransitiu
1. [impedir] obstar. Eso no obstó para que volviera al día siguiente, això no obstà perquè l'endemà tornés.
verb impersonal
2. [ser contrario] oposar-se pron.

masculí i femení medicina obstetre -a, tocòleg -òloga.

femení medicina obstetrícia.

femení obstinació.

adjectiu
1. [participio pasado de obstinarse] obstinat -ada.
adjectiu i masculí i femení
2. obstinat -ada.

verb pronominal obstinar-se. Obstinarse en el error, obstinar-se en l'error. Se obstina en negarlo, s'obstina a negar-ho.

femení obstrucció.