Es mostren 58041 resultats

ocultista

ocultista

adjectiu i masculí i femení ocultista
 
Diccionari Castellà Català

oculto
-ta


<title type="display">oculto</title>

    adjectiu
  1. [escondido] ocult -a. El libro quedó oculto bajo los papeles, el llibre restà ocult sota els papers.
  2. [ignorado] ocult -a. Los ocultos designios de la Providencia, els designis ocults de la Providència.

oculto
-ta

adjectiu escondido ocult -a El libro quedó oculto bajo los papeles , el llibre restà ocult sota els papers ignorado ocult -a Los ocultos designios de la Providencia , els designis ocults de la Providència
 
Diccionari Castellà Català

ocume

ocume

masculí botànica Aucoumea Klaineaha ocumé
 
Diccionari Castellà Català

ocupa

ocupa

adjectiu i masculí i femení okupa
 
Diccionari Castellà Català

ocupación

ocupación

femení ocupació Sus ocupaciones no le permiten salir , les seves ocupacions no li permeten de sortir empleo ocupació de una ciudad, de un país ocupació
 
Diccionari Castellà Català

ocupante

ocupante

adjectiu i masculí i femení ocupant
 
Diccionari Castellà Català

ocupar


<title type="display">ocupar</title>

    verb transitiu
  1. [llenar] ocupar. El asiento que él ocupa, el seient que ell ocupa.
  2. [emplear] ocupar. Ocupar el tiempo libre en algo, ocupar el temps lliure en alguna cosa.
  3. [un puesto, un país, un piso] ocupar.
  4. [emplear obreros] ocupar.
  5. [ejercer] ocupar. Ocupar un cargo, ocupar un càrrec.
    6. verb pronominal
  6. ocupar-se. Ocuparse de los enfermos, ocupar-se dels malalts.

ocupar

verb transitiu llenar ocupar El asiento que él ocupa , el seient que ell ocupa emplear ocupar Ocupar el tiempo libre en algo , ocupar el temps lliure en alguna cosa un puesto, un país, un piso ocupar emplear obreros ocupar ejercer ocupar Ocupar un cargo , ocupar un càrrec verb pronominal ocupar-se Ocuparse de los enfermos , ocupar-se dels malalts
 
Diccionari Castellà Català

ocurrencia


<title type="display">ocurrencia</title>

    femení
  1. [encuentro, suceso casual] ocurrència.
  2. [idea] ocurrència, pensada, idea. Has tenido una feliz ocurrencia, has tingut una bona ocurrència.
  3. figuradament [salida] ocurrència, acudit m, sortida, agudesa.
  4. ¡tiene cada ocurrencia! té unes sortides!
  5. ¡vaya ocurrencia! quina pensada!

ocurrencia

femení encuentro, suceso casual ocurrència idea ocurrència , pensada , idea Has tenido una feliz ocurrencia , has tingut una bona ocurrència figuradament salida ocurrència , acudit m , sortida , agudesa tiene cada ocurrencia té unes sortides vaya ocurrencia quina pensada
 
Diccionari Castellà Català

ocurrente

ocurrente

adjectiu poc freqüent que sucede ocurrent figuradament chistoso, gracioso ocurrent , agut -uda , faceciós -osa
 
Diccionari Castellà Català

ocurrir


<title type="display">ocurrir</title>

    verb intransitiu
  1. [acontecer] ocórrer. Cosas que ocurren cada día, coses que ocorren cada dia.
    2. verb pronominal
  2. [venir al pensamiento] acudir-se, passar pel cap. Esta solución no se me había ocurrido, aquesta solució no se m'havia acudit.
  3. venir la idea de. De repente se le ocurrió venir, de sobte li vingué la idea de venir.
  4. ¡se me ocurre cada cosa (o idea)! se m'acuden unes coses (o unes idees)!
  5. se me ocurre que em penso que, em sembla que.

ocurrir

verb intransitiu acontecer ocórrer Cosas que ocurren cada día , coses que ocorren cada dia verb pronominal venir al pensamiento acudir-se , passar pel cap Esta solución no se me había ocurrido , aquesta solució no se m'havia acudit venir la idea de De repente se le ocurrió venir , de sobte li vingué la idea de venir se me ocurre cada cosa o idea se m'acuden unes coses o unes idees se me ocurre que em penso que , em sembla que