Es mostren 58042 resultats

ocultismo

ocultismo

masculí ocultisme
 
Diccionari Castellà Català

ocultista

ocultista

adjectiu i masculí i femení ocultista
 
Diccionari Castellà Català

oculto
-ta


<title type="display">oculto</title>

    adjectiu
  1. [escondido] ocult -a. El libro quedó oculto bajo los papeles, el llibre restà ocult sota els papers.
  2. [ignorado] ocult -a. Los ocultos designios de la Providencia, els designis ocults de la Providència.

oculto
-ta

adjectiu escondido ocult -a El libro quedó oculto bajo los papeles , el llibre restà ocult sota els papers ignorado ocult -a Los ocultos designios de la Providencia , els designis ocults de la Providència
 
Diccionari Castellà Català

ocume

ocume

masculí botànica Aucoumea Klaineaha ocumé
 
Diccionari Castellà Català

ocupa

ocupa

adjectiu i masculí i femení okupa
 
Diccionari Castellà Català

ocupación

ocupación

femení ocupació Sus ocupaciones no le permiten salir , les seves ocupacions no li permeten de sortir empleo ocupació de una ciudad, de un país ocupació
 
Diccionari Castellà Català

ocupante

ocupante

adjectiu i masculí i femení ocupant
 
Diccionari Castellà Català

ocupar


<title type="display">ocupar</title>

    verb transitiu
  1. [llenar] ocupar. El asiento que él ocupa, el seient que ell ocupa.
  2. [emplear] ocupar. Ocupar el tiempo libre en algo, ocupar el temps lliure en alguna cosa.
  3. [un puesto, un país, un piso] ocupar.
  4. [emplear obreros] ocupar.
  5. [ejercer] ocupar. Ocupar un cargo, ocupar un càrrec.
    6. verb pronominal
  6. ocupar-se. Ocuparse de los enfermos, ocupar-se dels malalts.

ocupar

verb transitiu llenar ocupar El asiento que él ocupa , el seient que ell ocupa emplear ocupar Ocupar el tiempo libre en algo , ocupar el temps lliure en alguna cosa un puesto, un país, un piso ocupar emplear obreros ocupar ejercer ocupar Ocupar un cargo , ocupar un càrrec verb pronominal ocupar-se Ocuparse de los enfermos , ocupar-se dels malalts
 
Diccionari Castellà Català

ocurrencia


<title type="display">ocurrencia</title>

    femení
  1. [encuentro, suceso casual] ocurrència.
  2. [idea] ocurrència, pensada, idea. Has tenido una feliz ocurrencia, has tingut una bona ocurrència.
  3. figuradament [salida] ocurrència, acudit m, sortida, agudesa.
  4. ¡tiene cada ocurrencia! té unes sortides!
  5. ¡vaya ocurrencia! quina pensada!

ocurrencia

femení encuentro, suceso casual ocurrència idea ocurrència , pensada , idea Has tenido una feliz ocurrencia , has tingut una bona ocurrència figuradament salida ocurrència , acudit m , sortida , agudesa tiene cada ocurrencia té unes sortides vaya ocurrencia quina pensada
 
Diccionari Castellà Català

ocurrente

ocurrente

adjectiu poc freqüent que sucede ocurrent figuradament chistoso, gracioso ocurrent , agut -uda , faceciós -osa