verb transitiu
1. persignar.
verb pronominal
2. persignar-se.

masculí botànica pérsico.

femení persistència. Persistencia en el error, persistència en l'error. Su persistencia en querer intervenir, la seva persistència a voler intervenir.

adjectiu persistent.

adverbi persistentment.

verb intransitiu
1. [perseverar] persistir. Persistir en hablar, persistir a parlar.
2. [perdurar] persistir, continuar. La sequía persiste, la secada persisteix.

femení
1. [hombre o mujer] persona.
2. cristianisme [de la Trinidad] persona divina, persona.
3. gramàtica persona. La primera persona, la primera persona.
4. poc freqüent [de obra literaria] personatge m.
5. poc freqüent [persona importante] personatge m.
6. poc freqüent [ilustre] personalitat.
7. de persona gramàtica personal.
8. de persona a persona [sin intervención] de tu a tu.
9. en persona en persona. Iré en persona, hi aniré en persona.
10. persona de calidad (o de categoría) persona de categoria.
11. persona de cuidado [granuja] persona capaç de fer-ne de totes.
12. persona de leyes home de lleis.
13. persona de recursos persona de recursos.
14. persona grata (o no grata) persona grata (o no grata).
15. persona jurídica persona jurídica.
16. persona mayor persona gran.
17. persona principal [de calidad] persona de categoria.
18. personas reales família reial.
19. tercera persona tercer. Lo supe per una tercera persona, ho vaig saber per un tercer.

masculí
1. [persona importante] personatge.
2. [en teatro, literatura] personatge.

adjectiu
1. personal. Un problema personal, un problema personal.
masculí
2. [empleados] personal.
3. familiarment [gente] gent f. Había mucho personal en la tienda, hi havia molta de gent a la botiga.
4. [tributo] impost.

femení
1. personalitat.
2. dret personalitat. Personalidad jurídica, personalitat jurídica.
3. [persona ilustre] personalitat.