adjectiu prestable, deixador -a.

femení
1. prestació.
2. dret prestació.
3. [de un vehículo, etc] prestació.
4. prestación personal dret prestació personal.

adjectiu deixador -a, prestable, manllevadís -issa.

adjectiu
1. [participio pasado de prestar]
2. [nombre, palabra] manllevat -ada.
3. ir de prestado anar amb coses deixades.
4. ir de prestado con poc freqüent anar amb... de. Fui de prestado con los zapatos de mi hermana, vaig anar-hi amb les sabates de la meva germana.
5. tomar (o pedir) prestado manllevar, emmanllevar.
6. vivir de prestado familiarment viure de miracle.
7. vivir de prestado en viure de franc (o a dispesa) a.
8. vivir de prestado en [de gorra] viure de gorra a, a esquenes (o a les costelles) de.

adjectiu i masculí i femení prestador -a.

adverbi prestament.

femení història
1. [de un seminarista] beca, pensió.
2. [de un eclesiástico] benefici m.

masculí història
1. [seminarista] becari.
2. [eclesiástico] beneficiat.

masculí i femení prestador -a.

masculí préstec, prestimoni, manlleu. Pedir un préstamo, demanar un préstec.