adjectiu presumible.

adjectiu i masculí i femení presumit -ida, presumptuós -osa, fatxender -a.

verb transitiu
1. [conjeturar] presumir.
verb intransitiu
2. presumir, fatxendejar, gastar fatxenda.
3. [jactarse] presumir, vanar-se pron, vantar-se pron. Presume del dinero que tiene, presumeix dels diners que té. Presumía de valiente, es vanava de valent.

femení
1. [orgullo] presumpció.
2. [sospecha] presumpció, suposició, sospita.
3. [acción y efecto de presumir] presumpció.
4. dret [deducción] presumpció, suposició. Presunción de hecho y de derecho, presumpció de fet i de dret.

adverbi presumptivament.

adjectiu
1. [supuesto] presumptiu -iva.
2. [presumible] presumptiu -iva, presumible.

adjectiu
1. [participio pasado de presumir]
2. [supuesto] presumpte -a. El presunto asesino, el presumpte assassí.

adverbi [con vanagloria] presumptuosament, pretensiosament.

femení [vanagloria] presumptuositat.

adjectiu i masculí i femení [orgulloso] presumptuós -osa, pretensiós -osa.