femení reconfortació.

adjectiu i masculí reconfortant.

verb transitiu reconfortar.

adjectiu i masculí i femení reconeixedor -a.

[Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
1. [identificar] reconèixer. Lo reconocí en seguida, el vaig reconèixer de seguida.
2. [examinar] reconèixer. Reconocer el terreno, reconèixer el terreny.
3. [admitir como propio] reconèixer. Reconocer un hijo, reconèixer un fill.
4. [conceder] reconèixer. Reconozco que teníais razón, reconec que teníeu raó.
5. [confesar] reconèixer. Reconozco mi culpa, reconec la meva culpa.
6. dret [un gobierno, una autoridad] reconèixer.
7. medicina reconèixer, fer un reconeixement.
verb pronominal
8. reconèixer-se. Se reconoció culpable, es va reconèixer culpable.
9. conèixer-se.

adjectiu reconeixible, recognoscible, reconeixedor -a.

adverbi
1. [con gratitud] reconegudament.
2. [en opinión de la mayoría] notòriament.

adjectiu [agradecido] reconeixent, obligat -ada.

masculí
1. [acción de reconocer] reconeixement, recognició f. El reconocimiento de los culpables, el reconeixement dels culpables. El reconocimiento de un error, el reconeixement d'un error.
2. medicina [examen, inspección] reconeixement.
3. ciències militars reconeixement.
4. [gratitud, agradecimiento] reconeixença f.
5. en reconocimiento de (o por) en agraïment de, en reconeixença de. En reconocimiento de los servicios prestados, en reconeixença dels serveis prestats.

femení reconquesta, reconquista.