Es mostren 58041 resultats

rendido
-da

rendido
-da

adjectiu sumiso submís -isa
 
Diccionari Castellà Català

rendija

rendija

femení de una puerta escletxa grieta clivella , fenedura , esquerda , escletxa
 
Diccionari Castellà Català

rendimiento

rendimiento

masculí sumisión submissió f respecte , deferència f fatiga rendiment renta rendiment El rendimiento de un negocio , el rendiment d'un negoci
 
Diccionari Castellà Català

rendir


<title type="display">rendir</title>

    [Se conjuga como: pedir] verb transitiu
  1. retre, rendir. Rendir una plaza, las armas (o el arma), retre una plaça, les armes.
  2. [dar lo debido] retre. Rendir culto, homenaje, retre culte, homenatge.
  3. [producir] rendir, retre. El negocio rinde mucho, aquest negoci rendeix (o ret) molt.
  4. [agotar] rendir. Esta excursión me ha rendido, aquesta excursió m'ha rendit.
  5. poc freqüent [vomitar] treure, perbocar.
    6. verb pronominal
  6. [un vencido] retre's, rendir-se, donar-se.
  7. [cansarse] rendir-se.
  8. marina, marítim [una verga] trencar-se, rompre's.

rendir

Se conjuga como pedir verb transitiu retre , rendir Rendir una plaza, las armas o el arma , retre una plaça, les armes dar lo debido retre Rendir culto, homenaje , retre culte, homenatge producir rendir , retre El negocio rinde mucho , aquest negoci rendeix o ret molt agotar rendir Esta excursión me ha rendido , aquesta excursió m'ha rendit poc freqüent vomitar treure , perbocar verb pronominal un vencido retre's , rendir-se , donar-se cansarse rendir-se marina, marítim una verga trencar-se , rompre's
 
Diccionari Castellà Català

renegado
-da

renegado
-da

adjectiu i masculí i femení renegat -ada
 
Diccionari Castellà Català

renegador
-ra

renegador
-ra

adjectiu i masculí i femení renegaire , renegador -a
 
Diccionari Castellà Català

renegar


<title type="display">renegar</title>

    verb intransitiu [Se conjuga como: apretar]
  1. renegar tr intr. Renegar de la fe, de su familia, renegar la (o de la) fe, la (o de la) seva família.
  2. [blasfemar] renegar, flastomar.
  3. familiarment [injuriar] injuriar, ultratjar, blasfemar.
  4. familiarment [refunfuñar] rondinar, remugar.

renegar

verb intransitiu Se conjuga como apretar renegar tr intr Renegar de la fe, de su familia , renegar la o de la fe, la o de la seva família blasfemar renegar , flastomar familiarment injuriar injuriar , ultratjar , blasfemar familiarment refunfuñar rondinar , remugar
 
Diccionari Castellà Català

renegón
-ona

renegón
-ona

adjectiu i masculí i femení familiarment rondinaire , remugador -a
 
Diccionari Castellà Català

renegrido
-da

renegrido
-da

adjectiu negruzco ennegrit -ida
 
Diccionari Castellà Català

rengífero

rengífero

masculí zoologia reno ren