masculí apel·lació f, apel·lament.

verb transitiu
1. [llamar por su apellido] cognomenar.
2. anomenar, dir. El cartero, a quien apellidaban "el rápido", el carter, el qual anomenaven "el ràpid".
verb pronominal
3. anomenar-se, dir-se. Se apellida Fuster, s'anomena (o es diu) Fuster.

masculí
1. cognom. No recuerdo su apellido, no recordo el seu cognom.
2. [sobrenombre] malnom, sobrenom, motiu.

adjectiu
1. covat -ada. Arroz apelmazado, arròs covat.
2. [colchón, almohada] atapeït -ïda, dur -a.
3. [el pelo] enganxós -osa.
4. figuradament [un texto literario] feixuc -uga.

masculí atapeïment.

verb transitiu
1. empedreir, endurir, espessir.
2. atapeir.

masculí amuntegament, apilotament.

verb transitiu
1. amuntegar, apilotar.
verb pronominal
2. [formar grumos] agrumollar-se.
3. [un colchón, etc] apilotar-se.

adjectiu afligit -ida, apenat -ada, contristat -ada.

verb transitiu
1. afligir, apenar, contristar, causar pena. Este comportamiento apenará a tu familia, aquest comportament afligirà la teva família.
verb pronominal
2. afligir-se, apenar-se, contristar-se, sentir pena.