masculí rescabalament.

verb transitiu
1. rescabalar.
verb pronominal
2. rescabalar-se, resquitar-se. Resarcirse de una pérdida, rescabalar-se d'una pèrdua.

adjectiu
1. poc freqüent [resbaladizo] relliscós -osa, lliscadís -issa, llenegós -osa.
masculí
2. lliscador, relliscall, rossola f.

adjectiu relliscós -osa, lliscós -osa, llenegadís -issa, rellisquent.

adjectiu poc freqüent lliscador -a, lliscant, lliscadís -issa.

femení rascada, fregada.

masculí relliscada f.

adjectiu relliscós -osa.

verb intransitiu
1. relliscar, lliscar, llenegar, rossolar. Resbalar a causa de la lluvia, relliscar a causa de la pluja.
2. [un coche] derrapar.
3. figuradament [incurrir en un desliz] relliscar.
4. resbalarle algo a alguien familiarment relliscar-li. Lo que le has dicho, le resbala, el que li has dit, li rellisca.
verb pronominal
5. relliscar intr, lliscar intr.

masculí
1. [acción de resbalar] relliscada f, lliscada f, llenegada f, resquitllada f. Dar un resbalón, fer una relliscada.
2. [de un coche] derrapatge.
3. figuradament [desliz] relliscada f.