adjectiu i masculí ressonador -a.

femení
1. [de un local vacío] ressò m, ressonància.
2. [prolongación del sonido] ressò m. Se oye la resonancia, se sent el ressò.
3. música ressonància.
4. figuradament ressonància, ressò m. Una conferencia que tuvo gran resonancia, una conferència que va tenir una gran ressonància.
5. resonancia magnética química i medicina ressonància magnètica.

adjectiu
1. [sonoro] ressonant.
2. figuradament ressonant. Un discurso resonante, un discurs ressonant.

verb intransitiu [Se conjuga como: acordar]
1. ressonar.
2. figuradament ressonar.

verb intransitiu esbufegar, bleixar, panteixar. Resoplar como un buey, esbufegar com un bou.

masculí
1. [resuello fuerte] esbufec, bleix, panteix.
2. dar un resoplido fer un esbufec.
3. dar un resoplido figuradament [mala contestación] clavar un moc (o un rebuf).

masculí poc freqüent resoplido.

femení química resorcina, resorcinol m.

femení resorció.

masculí
1. tecnologia ressort.
2. figuradament ressort.
3. conocer todos los resortes [de algo] conèixer-ne (o saber-ne) tots els pèls i senyals, saber-ne l'entrellat.
4. tocar todos los resortes [poner todos los medios] fer mans i mànigues, remoure cel i terra.