<title type="display">saltar</title>
-
verb intransitiu
- saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra.
- [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria.
- [pelota] botar.
- [estallar] saltar.
- [de la cama] saltar.
- [brotar] brollar.
- saltar. Abrochándome me ha saltado un botón, cordant-me m'ha saltat un botó. Saltar el barniz, saltar el vernís.
- figuradament saltar. Saltar de una cosa a otra, saltar d'una cosa a l'altra.
- figuradament [enfadarse] enfellonir-se, esclatar la còlera, posar-se fet una fera. Saltó al oír las tonterías que decía, es posà fet una fera en sentir les bestieses que deia.
- sortir. Saltó con un desatino, va sortir amb una atzagaiada.
- [saltar a la vista] saltar als ulls (o a la vista).
- estar a la que salta figuradament estar a la que salta.
- saltó y dijo figuradament i l'altre que li va dir (o que li feu).
- y ahora saltas tú con eso familiarment i ara surts tu amb aquesta. verb transitiu
- saltar. Encontramos una acequia y tuvimos que saltarla, vam trobar un rec i el vam haver de saltar.
- [con un explosivo] fer saltar.
- poc freqüent [el macho a la hembra] saltar, cobrir.
- figuradament [omitir] saltar.
- [un ojo] buidar, treure. verb pronominal
- saltar intr. Se me ha saltado un botón, m'ha saltat un botó.
- saltar-se, saltar tr. Vuelve a leerlo: te has saltado un renglón, torna-ho a llegir: t'has saltat una ratlla.
- [infringir] saltar-se, transgredir tr, infringir tr, fer cas omís de. Saltarse todos los preceptos, saltar-se tots els preceptes.