Es mostren 58041 resultats

sentar


<title type="display">sentar</title>

    [Se conjuga como: apretar] verb transitiu
  1. [a alguien] asseure.
  2. [establecer] establir. Sentar unas premisas, establir unes premisses.
  3. sentar por escrito fixar (o establir) per escrit.
  4. verb intransitiu sentar bien (o mal)
  5. [comida] assentar-se (o posar-se) bé (o malament).
  6. [a la salud] assentar-se bé (o malament), provar. La carrera después de comer le sentó mal, la correguda després de menjar se li assentà malament.
  7. [vestido, color, etc] escaure (o no escaure), caure bé (o malament), anar bé (o malament), anar (o no anar). Las blusas no le sientan bien, les bruses no li van (o no li van bé).
  8. [causar buen o mal efecto] agradar (o no agradar), saber greu [en frases negatives]. Le sentó mal que no vinieras, li va saber greu (o no li agradà) que no vinguessis.
  9. verb pronominal
  10. seure intr, asseure's. Sentarse en el suelo, asseure's a terra.
  11. [un líquido] posar-se, assolar-se, assentar-se.
  12. [partículas] dipositar-se.
  13. [el tiempo] assentar-se.
  14. construcció assentar-se.

sentar

 

sentencia

sentencia

 

sentenciar

sentenciar

 

sentencioso
-sa

sentencioso
-sa

 

sentidamente

sentidamente

 

sentido1


<title type="display">sentido</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    masculí
  1. [facultad sensorial] sentit. El sentido del oído, el sentit de l'oïda.
  2. [criterio, juicio] sentit. No tiene sentido del ridículo, no té el sentit del ridícul.
  3. [significado] sentit. Palabras vacías de sentido, paraules buides de sentit. Una frase con varios sentidos, una frase amb diversos sentits.
  4. [dirección] sentit. En sentido contrario al de las manecillas de un reloj, en sentit contrari que les busques d'un rellotge.
  5. aguzar el sentido figuradament posar-hi tots els cinc sentits.
  6. costar un sentido familiarment costar un sentit.
  7. dar sentido torcido a tergiversar.
  8. de doble sentido de doble sentit.
  9. en el sentido de que en el sentit que.
  10. no tener sentido no tenir (o no fer) sentit.
  11. perder el sentido [desmayarse] perdre els sentits.
  12. perder el sentido [volverse loco] perdre el seny (o la raó).
  13. poner sus cinco (o todos sus) sentidos en algo familiarment posar tots els cinc sentits en alguna cosa.
  14. sentido común sentit comú.



  15. Vegeu també:
    sentido2

sentido1

 

sentido2
-da


<title type="display">sentido</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    adjectiu
  1. [participio pasado de sentir] sentit -ida.
  2. sincer -a. Mi sentido pésame, el meu sincer condol.
  3. emocionat -ada, colpidor -a. Un sentido recuerdo a su memoria, un emocionat record a la seva memòria.
  4. [que impresiona] colpidor -a, dolgut -uda. Una muerte muy sentida, una mort molt colpidora.
  5. [muy sensible] sentit -ida. Ten cuidado, que es muy sentido, ves amb compte, que és molt sentit.



  6. Vegeu també:
    sentido1

sentido2
-da

 

sentimental

sentimental

 

sentimentalismo

sentimentalismo

 

sentimentalmente

sentimentalmente