verb transitiu
1. [sostener] sustentar.
2. [alimentar] sustentar, nodrir, mantenir. Sustentar una familia, sustentar una família.
3. [una teoría] sostenir.
4. figuradament [mantener] sustentar. Había que sustentar el espíritu nacional del pueblo, calia sustentar l'esperit nacional del poble.
verb pronominal
5. alimentar-se.

masculí
1. [sustentación] sustentacle, suport.
2. [alimento] manteniment, aliment.
3. ganarse el sustento familiarment guanyar-se el pa (o les garrofes).

femení
1. substitució.
2. dret substitució.

adjectiu substituïble.

adjectiu i masculí i femení substituïdor -a.

verb transitiu [Se conjuga como: huir] substituir, reemplaçar. Juan ha sustituido a Pedro en el cargo de cajero, en Joan ha substituït en Pere en el càrrec de caixer.

adjectiu
1. substitutiu -iva.
masculí
2. succedani, substitutiu.

masculí i femení
1. substitut -a.
2. dret substitut -a.

adjectiu substitutori -òria.

masculí
1. surt, ensurt, esglai, sobresalt, espant.
2. darse (o llevarse, o pegarse) un susto tenir un ensurt (o un surt, o un espant, etc).
3. no pasó del susto no ha estat res més que un espant.