Es mostren 58042 resultats

termidoriano
-na

termidoriano
-na

 

terminable

terminable

 

terminacho

terminacho

 

terminación


<title type="display">terminación</title>

    femení
  1. [modo de acabarse una cosa] terminació.
  2. acabament m, terminació, finiment m. La terminación del curso, l'acabament del curs.
  3. poc freqüent [final] fi, final m. La terminación de una película, la fi d'una pel·lícula.
  4. [acabado] acabament m, terminació.
  5. [de un vocablo] terminació.
  6. poc freqüent [de una enfermedad] entrada en convalescència.

terminación

 

terminal

terminal

 

terminante


<title type="display">terminante</title>

    adjectiu
  1. poc freqüent [que termina] terminant.
  2. [categórico] terminant. Una orden terminante, una ordre terminant.
  3. [concluyente] terminant. Son pruebas definitivas, terminantes, són proves definitives, terminants.

terminante

 

terminantemente

terminantemente

 

terminar


<title type="display">terminar</title>

    verb transitiu
  1. acabar. Ya me han terminado la casa, ja m'han acabat la casa.
  2. [poner término] acabar, terminar. Hay que terminar estas disensiones, cal terminar aquestes dissensions.
  3. verb intransitiu
  4. [acabar] acabar, finir, terminar. La junta de accionistas terminó sin acuerdo global, la junta d'accionistes va acabar (o finir, o terminar) sense acord global.
  5. acabar. ¿A qué hora terminaremos de cenar?, a quina hora acabarem de sopar?
  6. [con gerundio] acabar. Terminará riéndose como si nada hubiera ocurrido, acabarà rient com si res no hagués passat.
  7. acabar. Terminar de mala manera, acabar de mala manera.
  8. [reñir] rompre, trencar. Han terminado: ya no se ven más, han romput: ja no es veuen més.
  9. acabar. Terminaré por dejarlo todo, acabaré per deixar-ho tot.
  10. verb pronominal
  11. acabar-se. Se ha terminado la sopa, s'ha acabat la sopa.
  12. acabar intr. El curso se ha terminado, el curs ha acabat.

terminar

 

terminativo
-va

terminativo
-va

 

terminista

terminista