Es mostren 58041 resultats

terminable

terminable

 

terminacho

terminacho

 

terminación


<title type="display">terminación</title>

    femení
  1. [modo de acabarse una cosa] terminació.
  2. acabament m, terminació, finiment m. La terminación del curso, l'acabament del curs.
  3. poc freqüent [final] fi, final m. La terminación de una película, la fi d'una pel·lícula.
  4. [acabado] acabament m, terminació.
  5. [de un vocablo] terminació.
  6. poc freqüent [de una enfermedad] entrada en convalescència.

terminación

 

terminal

terminal

 

terminante


<title type="display">terminante</title>

    adjectiu
  1. poc freqüent [que termina] terminant.
  2. [categórico] terminant. Una orden terminante, una ordre terminant.
  3. [concluyente] terminant. Son pruebas definitivas, terminantes, són proves definitives, terminants.

terminante

 

terminantemente

terminantemente

 

terminar


<title type="display">terminar</title>

    verb transitiu
  1. acabar. Ya me han terminado la casa, ja m'han acabat la casa.
  2. [poner término] acabar, terminar. Hay que terminar estas disensiones, cal terminar aquestes dissensions.
  3. verb intransitiu
  4. [acabar] acabar, finir, terminar. La junta de accionistas terminó sin acuerdo global, la junta d'accionistes va acabar (o finir, o terminar) sense acord global.
  5. acabar. ¿A qué hora terminaremos de cenar?, a quina hora acabarem de sopar?
  6. [con gerundio] acabar. Terminará riéndose como si nada hubiera ocurrido, acabarà rient com si res no hagués passat.
  7. acabar. Terminar de mala manera, acabar de mala manera.
  8. [reñir] rompre, trencar. Han terminado: ya no se ven más, han romput: ja no es veuen més.
  9. acabar. Terminaré por dejarlo todo, acabaré per deixar-ho tot.
  10. verb pronominal
  11. acabar-se. Se ha terminado la sopa, s'ha acabat la sopa.
  12. acabar intr. El curso se ha terminado, el curs ha acabat.

terminar

 

terminativo
-va

terminativo
-va

 

terminista

terminista

 

término


<title type="display">término</title>

    masculí
  1. [mojón] terme.
  2. [fin] terme. Hemos llegado al término del viaje, hem arribat al terme del viatge.
  3. [terminal] estació terminal f, terminal f.
  4. [grado de distancia] terme. Aparecen unos árboles en primer término, apareixen uns arbres a primer terme.
  5. [plazo] termini, terme. Deberá presentarse en el término de diez días, haurà de presentar-se en el termini de deu dies.
  6. dret [circunscripción] terme. Término municipal, terme municipal.
  7. gramàtica terme.
  8. matemàtiques terme.
  9. plural [palabras] termes. Los términos en que está escrito el documento, els termes en què és escrit el document.
  10. plural [condiciones] termes.
  11. dar término a [terminar] posar terme a, donar fi a.
  12. en términos generales en termes generals.
  13. en último término [finalmente] en darrer terme (o lloc).
  14. en último término [como último recurso] al capdavall.
  15. estar en buenos términos con alguien figuradament i familiarment fer-se amb algú, tenir bones relacions amb algú, tenir de bo amb algú.
  16. estar en malos términos con alguien figuradament i familiarment no fer-se amb algú, no parlar-se amb algú, estar barallat (o renyit) amb algú.
  17. invertir los términos invertir els termes.
  18. llevar a término portar (o dur) a terme.
  19. poner término a posar terme (o límit, o ratlla) a.
  20. por término medio de mitjana.
  21. por término medio figuradament normalment, generalment.
  22. término medio [en estadística] terme mitjà.
  23. término municipal dret terme municipal.

término