adjectiu
1. poc freqüent [errante] vague -ga.
2. [impreciso] vague -ga.
3. [holgazán] gandul -a.
masculí i femení
4. [holgazán] gandul -a.
5. hacer el vago fer el gandul, mandrejar, fer el mandra.
masculí
6. anatomia nervi vague, vague.

masculí ferrocarrils vagó. Vagón cisterna, vagó cisterna. Vagón restaurante, vagó restaurant. Vagón tolva, vagó tremuja.

femení vagoneta.

femení medicina vagotomia.

femení medicina vagotonia.

femení tàlveg m.

femení poc freqüent vagància.

verb intransitiu [vagar] vagar.

femení
1. vaguetat. La vaguedad de sus palabras, la vaguetat de les seves paraules.
2. plural vaguetats. Decir (o andarse) con vaguedades, dir vaguetats.

masculí història i ciències militars bagatger.