adjectiu
1. [altanero] arrogant.
2. [gallardo] gallard -a, ben plantat -ada.

adverbi
1. [con soberbia] arrogantment.
2. [con elegancia] gallardament.

verb transitiu
1. dret fer una arrogació.
verb pronominal
2. arrogar-se. Arrogarse un poder, arrogar-se un poder.

adverbi abrivadament.

adjectiu llancívol -a. Arma arrojadiza, arma llancívola.

adjectiu
1. [participio pasado de arrojar]
2. figuradament [valiente] abrivat -ada, intrèpid -a, brau -ava.
3. [temerario] agosarat -ada, temerari -ària, ardit -ida.

adjectiu llançador -a.

masculí llançament.

verb transitiu
1. llançar, tirar, gitar. Arrojar una piedra, llançar una pedra.
2. [expulsar] foragitar, expulsar, treure a fora. Le arrojó de su casa, el va foragitar de casa seva.
3. [echar] treure, expel·lir, expulsar, llançar. El volcán arroja lava y humo, el volcà treu lava i fum.
4. [brotes] treure.
5. [proyectar sombra] projectar.
6. [totalizar] donar, presentar. La liquidación arroja un saldo negativo, la liquidació dona un saldo negatiu.
7. [vomitar] vomitar, perbocar.
verb pronominal
8. [abalanzarse] llançar-se, tirar-se, abatre's. El perro se arrojó sobre el niño, el gos es va llançar contra el nen.
9. figuradament llançar-se. Se ha arrojado a la lucha, s'ha llançat a la lluita.

masculí abrivament, intrepidesa f, empenta f, gosadia f.