verb transitiu
1. [un desagüe] embussar, embossar.
2. [con estopones] calafatar, estopejar.
3. [con tascos] reblir, entatxonar.
4. [un mecanismo] encallar.
5. figuradament [un negocio] empantanegar, embarassar, entrebancar.
6. figuradament [a una persona] fer nosa, molestar, amoïnar.
verb pronominal
7. [un coche] encallar-se.
8. [un desagüe] embussar-se, embossar-se, enturar-se.
9. [un mecanismo] enferritjar-se.
10. [cortarse] encallar-se. El orador se atascó, l'orador s'encallà.
11. [un negocio] empantanegar-se, encallar-se.

masculí
1. [de un desagüe] embús, embós.
2. [de un coche] encallament, encallada f, encall.
3. embús, embós. En esta ciudad hay muchos atascos, en aquesta ciutat hi ha molts embussos.
4. [en un discurso] encallament, encallada f, encall.
5. [de un mecanismo, de un arma] enferritjament, encallament, encall.

masculí [féretro] taüt, bagul, caixa [de morts] f, fèretre.

adjectiu en forma de taüt.

masculí bagulaire, baguler.

femení
1. [incrustación] embotiment m.
2. figuradament [primor] filigrana.

nom propi masculí història Ataülf.

[Se conjuga como: desviar] verb transitiu
1. [adornar] abillar, mudar, empolainar.
verb pronominal
2. empolainar-se, engalanar-se, abillar-se, quillar-se. Ataviarse con (o de), abillar-se amb.

adjectiu atàvic -a.

masculí
1. [acción de ataviar] abillament, parament.
2. [atuendo] arreus pl, ornaments pl.
3. manera d'abillar-se f. Denota en su atavío que es persona importante, denota en la seva manera d'abillar-se que és una persona important.
4. [de mal gusto] guarniments pl, indumentària f.