verb transitiu
1. atribuir, imputar, allevar. Me achacan unas frases que nunca dije, m'atribueixen unes frases que mai no he dit.
2. donar. Achacar la culpa a uno, donar la culpa a algú.

adjectiu xacrós -osa, xacrat -ada, arrossinat -ada. Viejo achacoso, vell xacrós.

adjectiu
1. aixamfranat -ada.
2. [ochavado] vuitavat -ada.

verb transitiu aixamfranar.

verb pronominal americanisme [las caballerías] esbufegar intr, desalenar-se, panteixar intr.

verb transitiu
1. familiarment [asustar] acoquinar, acollonir, apocar. A ese no hay quien le achante, a aquest, no hi ha ningú que l'acolloneixi.
2. ¡achanta la mui! popularment muts i a la gàbia!
verb pronominal
3. [asustarse] acoquinar-se, acollonir-se, apocar-se.
4. [agacharse ante una amenaza] plegar (o abaixar) veles, agemolir-se.

adjectiu
1. [árbol] escarransit -ida, neulit -ida, arronyacat -ada.
2. figuradament [rechoncho] rabassut -uda, rodanxó -ona.

verb pronominal
1. [los árboles] rebordonir-se, neulir-se, tornar-se escarransit.
2. figuradament [personas] estar escarransit (o neulit, o raquític).

masculí
1. [reliquia de una enfermedad] xacra f, infermetat f, alifac. Lleno de achaques, ple de xacres.
2. [malestar] malestar.
3. [menstruación] regla f, període, ordinari.
4. [embarazo] embaràs, prenyat.
5. figuradament excusa f, pretext. Se marchó con achaque de que se encontraba mal, se'n va anar amb el pretext que es trobava malament.
6. antigament [multa] multa f, penyorament.
7. [denuncia] conat d'extorsió, xantatge.
8. achaques de la vejez xacres de la vellesa.
9. achaques de salud xacres.
10. con achaque de poc freqüent amb la intenció de, amb el pretext (o l'excusa) de. Entró con achaque de pedirme un libro, va entrar amb l'excusa de demanar-me un llibre.
11. en achaque de en matèria de, tractant-se de. Es un ignorante en achaque de vinos, és un ignorant en matèria de vins.

masculí història [del Concejo de la Mesta] jutge [que imposava multes].