Es mostren 58041 resultats

brillante

brillante

adjectiu brillant figuradament sobresaliente brillant Una carrera brillante , una carrera brillant masculí diamante tallado brillant
 
Diccionari Castellà Català

brillantemente

brillantemente

adverbi brillantment
 
Diccionari Castellà Català

brillantez

brillantez

femení brillantor
 
Diccionari Castellà Català

brillantina

brillantina

femení brillantina
 
Diccionari Castellà Català

brillar

brillar

verb intransitiu brillar sobresalir brillar , excellir
 
Diccionari Castellà Català

brillazón

brillazón

femení americanisme en la pampa miratge m
 
Diccionari Castellà Català

brillo


<title type="display">brillo</title>

    masculí
  1. brillantor f, lluentor f, lluïssor f, esclat.
  2. figuradament brillantor f, esclat. El brillo de su estilo, la brillantor del seu estil.
  3. dar (o sacar) brillo [a los zapatos] enllustrar.
  4. dar (o sacar) brillo [metales, madera] abrillantar.

brillo

masculí brillantor f , lluentor f , lluïssor f , esclat figuradament brillantor f , esclat El brillo de su estilo , la brillantor del seu estil dar o sacar brillo a los zapatos enllustrar dar o sacar brillo metales, madera abrillantar
 
Diccionari Castellà Català

brin

brin

masculí tela bri , brinet de azafrán bri
 
Diccionari Castellà Català

brincar


<title type="display">brincar</title>

    verb intransitiu
  1. [saltar] saltar, botar, botre.
  2. figuradament i familiarment [enfadarse] bullir. Brincar de indignación, bullir d'indignació.
  3. figuradament [de alegría] saltar, botar. Brincar de alegría, saltar d'alegria.
  4. estar alguien que brinca [excitado] estar algú que bufa (o fora de si).
  5. estar alguien que brinca [enfadado] treure foc pels queixals.

brincar

verb intransitiu saltar saltar , botar , botre figuradament i familiarment enfadarse bullir Brincar de indignación , bullir d'indignació figuradament de alegría saltar , botar Brincar de alegría , saltar d'alegria estar alguien que brinca excitado estar algú que bufa o fora de si estar alguien que brinca enfadado treure foc pels queixals
 
Diccionari Castellà Català

brinco


<title type="display">brinco</title>

    masculí
  1. [salto] salt, bot.
  2. [joya] penjoll.
  3. dar (o pegar) un brinco fer un bot (o un salt).
  4. dar brincos (o un brinco) de alegría saltar (o fer salts) d'alegria.
  5. en dos brincos (o en un brinco) figuradament i familiarment en quatre salts, amb quatre gambades, en una esgarrapada.

brinco

masculí salto salt , bot joya penjoll dar o pegar un brinco fer un bot o un salt dar brincos o un brinco de alegría saltar o fer salts d'alegria en dos brincos o en un brinco figuradament i familiarment en quatre salts , amb quatre gambades , en una esgarrapada