adjectiu química bròmic -a.

adjectiu i masculí i femení bromista, faceciós -osa, barrilaire, tabolaire, plaga m f.

masculí
1. química brom.
2. botànica [Bromus erectus] brom erecte.
3. botànica [Bromus mollis] cua de guilla f.

masculí química bromoform.

masculí química bromur.

femení
1. [riña] renyina, batussa, baralla, bronquina, raons pl.
2. [reprensión] esbronc m, esbroncada, reny m.
3. [manifestación colectiva de protesta] esbronc m, esbroncada, xiulada, escridassada, escàndol m.
4. americanisme enuig m, empipament m.
5. bronca en el tendido escàndol a la graderia, esbronc al volt.
6. busca broncas cerca-raons.
7. buscar bronca cercar (o moure, o armar) bronquina (o brega, o raons).
8. dar (o echar) una bronca clavar un esbronc (o un escàndol).
9. ganarse una bronca guanyar-se un esbronc.
10. llevarse una bronca rebre un esbronc.

masculí
1. [metal] bronze.
2. art objecte de bronze.
3. poèticament campanes f pl.
4. poèticament canons pl. Habla el bronce, són els canons els qui decideixen.
5. figuradament [dureza, fortaleza] acer, ferro. Ese hombre es de bronce, aquest home és d'acer.
6. moneda de coure f.
7. edad del bronce edat del bronze.
8. escribir en bronce figuradament gravar en l'esperit.
9. ligar bronce figuradament i familiarment fer bronze (o bronzo), posar-se morè.
10. ser de bronce [fuerte] ésser de ferro.
11. ser de bronce [insensible] tenir el cor de pedra.

adjectiu
1. [recubierto de bronce] bronzat -ada.
2. [color] bronzí -ina.
3. [tostado] embrunit -ida, bronzejat -ada.
masculí
4. [de la piel] embruniment, bronzejat.
5. arts gràfiques bronzejament, bronzejat.

masculí embrunidor, bronzejador.

verb transitiu
1. [un metal, una estatua] bronzar.
2. [la piel] embrunir, bronzejar.