Es mostren 58041 resultats

cabestrero

cabestrero

masculí cabestrer
 
Diccionari Castellà Català

cabestrillo

cabestrillo

masculí venda cabestrell Brazo en cabestrillo , braç en cabestrell cadena de adorno collaret
 
Diccionari Castellà Català

cabestro

cabestro

masculí rienda cabestre buey guía esqueller cadena de adorno collaret
 
Diccionari Castellà Català

cabete

cabete

masculí herrete capçat
 
Diccionari Castellà Català

cabeza


<title type="display">cabeza</title>

    femení
  1. anatomia cap m, testa.
  2. anatomia [cráneo] cap m. Se dio en la cabeza, es va clavar un cop al cap.
  3. [individuo] cap m. Diez euros por cabeza, deu euros per cap.
  4. [res] cap m. Cabeza de ganado, cap de bestiar.
  5. [inteligencia] cap m. Tener cabeza, tenir cap.
  6. [mente] cap m.
  7. [vida] cap m. Pedir la cabeza de alguien, demanar el cap d'algú.
  8. [capital] cap m. Cabeza de comarca, cap de comarca.
  9. [busto] bust m.
  10. [de un puente] cap m.
  11. [punta, extremo] cap m. La cabeza del martillo, el cap del martell.
  12. [de clavo] cabota.
  13. [de una viga] cap m.
  14. [de las flores] cabota.
  15. [parte principal de una máquina] capçal m.
  16. [de una campana] capçal m, tremuja.
  17. geografia [de una montaña] cap m, cim m.
  18. [origen] cap m.
  19. agachar la cabeza abaixar (o acotar) el cap.
  20. a la cabeza [de una lista, una clasificación, etc] al capdamunt.
  21. a la cabeza [de una manifestación, de una procesión, etc] al capdavant, al front, davant.
  22. alzar cabeza (o la cabeza) [reanimarse] alçar (o aixecar) el cap.
  23. andar de cabeza anar de cul (o de bòlit).
  24. andar mal de la cabeza estar malament del cap.
  25. bajar (o doblar) la cabeza abaixar (o acotar) el cap.
  26. cabeza abajo cap per avall.
  27. cabeza a pájaros (o llena de pájaros, o destornillada) cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o sense cervell, o verd).
  28. cabeza arriba cap per amunt.
  29. cabeza atómica tecnologia cap atòmic.
  30. cabeza de ajo (o de ajos) botànica cabeça d'alls.
  31. cabeza de chorlito cap boig (o calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd).
  32. cabeza de hierro poc freqüent testarrut, tossut, caparrut.
  33. cabeza de muerto arts gràfiques cap de mort.
  34. cabeza de olla poc freqüent [del caldo] capa de greix.
  35. cabeza de partido cap de partit.
  36. cabeza de perro botànica [celidonia menor] galassa, herba de moreres.
  37. cabeza de playa, de puente ciències militars cap de platja, de pont.
  38. cabeza de turco cap de turc.
  39. cabeza dura [torpe] cap buit (o d'ase, o de carbassa).
  40. cabeza dura [obstinado] testarrut, tossut, caparrut.
  41. cabeza loca caparró, capet.
  42. cabeza torcida poc freqüent [hipócrita] gata maula, nyeu-nyeu, mosca balba.
  43. cabeza vacía (o hueca, o llena de viento) cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd).
  44. calentarle a alguien la cabeza [contarle cosas] omplir el cap a algú, posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) a algú.
  45. figuradament [ilusionar] inflar el cap a algú.
  46. calentarse la cabeza escalfar-se el cap.
  47. cargarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat).
  48. con la cabeza alta (o erguida, o levantada) amb el cap ben alt.
  49. con la cabeza baja amb el cap baix (o cot, o jup).
  50. conservar la cabeza figuradament no perdre el cap.
  51. cortar la cabeza tallar (o llevar) el cap.
  52. dar a alguien en la cabeza figuradament [hacer rabiar] fer la guitza (o la tinyeta, o la punyeta) a algú.
  53. dar de cabeza en el suelo caure de cap.
  54. darle a uno dolores de cabeza figuradament inflar el cap.
  55. darle a uno vueltas la cabeza rodar-li el cap a algú.
  56. darse con la cabeza (o de cabeza) contra la pared figuradament estirar-se els cabells, rosegar-se (o mossegar-se) els punys.
  57. darse de cabeza figuradament [tener un contratiempo] estavellar-se.
  58. dar vueltas la cabeza rodar el cap.
  59. de cabeza [con la cabeza por delante] de cap.
  60. de cabeza [sin vacilar] a ulls clucs.
  61. de cabeza poc freqüent [de memoria] de cor, de memòria. Aprender de cabeza, aprendre de cor.
  62. de gran cabeza figuradament de molt talent.
  63. echar de cabeza agricultura capficar, clotar, murgonar.
  64. embotarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat).
  65. en cabeza al capdavant, al davant de, davant.
  66. en cabeza americanisme amb el cap descobert.
  67. enderezar (o erguir) la cabeza alçar (o aixecar) el cap.
  68. escarmentar en cabeza ajena aprofitar l'experiència dels altres, no caure en els mateixos errors dels altres.
  69. escarmentar en cabeza ajena servir de lliçó. Te lo digo para que escarmientes en cabeza ajena, t'ho dic perquè et serveixi de lliçó.
  70. estar mal (o tocado) de la cabeza familiarment estar tocat de l'ala (o del bolet), no ésser-hi tot.
  71. flaco de cabeza [inseguro] cagadubtes, poc segur de si mateix.
  72. hacer a alguien levantar cabeza figuradament fer aixecar (o alçar) el cap a algú.
  73. hacerse un bolo en la cabeza figuradament fer-se un garbuix (o un embolic).
  74. hinchar la cabeza figuradament [a alguien] inflar el cap.
  75. ir de cabeza figuradament anar de cul (o de bòlit).
  76. ir de cabeza abajo figuradament [decaer] ballar de capoll, anar de cap per avall.
  77. ir de cabeza por algo figuradament ficar-se una ceba al cap, ficar-se una cosa entre cella i cella.
  78. ir de cabeza por alguien figuradament desfer-se per algú.
  79. irse de la cabeza [algo] anar-se'n (o fugir) del cap.
  80. írsele a uno la cabeza figuradament [marearse] rodar el cap a algú.
  81. jugarse la cabeza jugar-s'hi el coll.
  82. levantar cabeza (o la cabeza) alçar (o aixecar) el cap.
  83. llenar la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento) figuradament inflar el cap, omplir el cap.
  84. llevar a alguien de cabeza fer anar de cul algú.
  85. los que van en cabeza els capdavanters.
  86. mala cabeza mal cap.
  87. más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león (o más vale, o mejor ser cabeza de sardina que cola de salmón) val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o de pagell, o de rajada), val més ésser cap de lluç que cua d'estruç.
  88. meter cosas en la cabeza a alguien figuradament inflar el cap a algú.
  89. meter la cabeza (o meter cabeza p fr) figuradament [situarse] fer-se la barba d'or, arreglar-se, situar-se.
  90. meter la cabeza figuradament [en alguna parte] ficar-se, introduir-se.
  91. meterse de cabeza en una cosa figuradament lliurar-se en cos i ànima a alguna cosa.
  92. metérsele una cosa a alguien en la cabeza figuradament posar-se (o ficar-se) algú una cosa al cap (o entre cella i cella).
  93. meter una cosa en la cabeza a alguien figuradament gravar una cosa en l'ànim d'algú.
  94. no caber una cosa en la cabeza figuradament no cabre una cosa al cap (o al magí).
  95. no levantar cabeza figuradament no alçar (o aixecar) el cap, no sortir-se'n.
  96. no levantar la cabeza de figuradament [estudiar mucho] cremar-se les celles en.
  97. no tener alguien dónde (o a dónde) volver la cabeza figuradament no saber on anar a trucar (o a quina porta trucar).
  98. no tener cabeza figuradament no tenir seny.
  99. obscurecerse (u ofuscarse) la cabeza figuradament enterbolir-se (o encegar-se) l'enteniment.
  100. olerle a alguien la cabeza a chamusquina figuradament estar amb el dogal al coll, tenir l'espasa de Dàmocles penjada a sobre.
  101. otorgar de cabeza poc freqüent assentir amb el cap.
  102. pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza figuradament passar pel cap a algú alguna cosa.
  103. perder la cabeza figuradament perdre el cap (o el seny).
  104. poner alguien una cosa sobre su cabeza [considerarla admirable] posar alguna cosa a (o sobre) les estrelles, fer bocades d'una cosa.
  105. ponerle a alguien la cabeza como un bombo posar a algú un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans).
  106. ponerse la cabeza pesada tenir el cap espès (o carregat).
  107. ponérsele a alguien una cosa en la cabeza posar-se (o ficar-se) algú una cosa al cap (o entre cella i cella).
  108. por cabeza [para cada uno] per cap.
  109. por su cabeza poc freqüent [según su voluntad] sense encomanar-se a cap sant.
  110. por una cabeza [ganar o perder una carrera de caballos] per un cap.
  111. quitar a alguien una cosa de la cabeza treure a algú una cosa del cap.
  112. quitar la cabeza fer perdre el cap.
  113. romperle a alguien la cabeza familiarment trencar el cap a algú.
  114. romperse (o quebrarse) la cabeza familiarment [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se.
  115. romperse la cabeza con algo figuradament escalfar-se el cap amb alguna cosa.
  116. sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap.
  117. sentar la cabeza figuradament posar seny.
  118. ser duro de cabeza tenir el cap dur.
  119. subírsele a alguien una cosa a la cabeza pujar a algú una cosa al cap.
  120. tener la cabeza a las once (o a pájaros) [distraído] tenir el cap a tres quarts de quinze.
  121. tener la cabeza a las once (o a pájaros) [no tener juicio] tenir el cap ple de fum (o de pardals, o de grills, o de vent).
  122. tener la cabeza como una olla de grillos figuradament tenir el cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans).
  123. tocado de la cabeza tocat de l'ala (o del bolet).
  124. torcer la cabeza poc freqüent [morirse] colltòrcer, colltòrcer-se.
  125. traer a alguien de cabeza fer anar de cul a algú.
  126. venir a la cabeza [una cosa] passar pel cap, venir a esment, venir a la ment.
  127. volver la cabeza a alguien [negar el saludo] negar (o girar) la cara a algú.
  128. volver la cabeza a alguien [abandonar] girar l'esquena (o l'espatlla) a algú.
    129. masculí i femení
  129. [jefe] cap. El cabeza de lista de un partido, el cap de llista d'un partit.
  130. cabeza de familia cap de família (o de casa).
  131. cabeza de linaje cap de llinatge.
  132. cabeza rapada cap rapat.

cabeza

femení anatomia cap m , testa anatomia cráneo cap m Se dio en la cabeza , es va clavar un cop al cap individuo cap m Diez euros por cabeza , deu euros per cap res cap m Cabeza de ganado , cap de bestiar inteligencia cap m Tener cabeza , tenir cap mente cap m vida cap m Pedir la cabeza de alguien , demanar el cap d'algú capital cap m Cabeza de comarca , cap de comarca busto bust m de un puente cap m punta, extremo cap m La cabeza del martillo , el cap del martell de clavo cabota de una viga cap m de las flores cabota parte principal de una…
 
Diccionari Castellà Català

cabezada


<title type="display">cabezada</title>

    femení
  1. [golpe dado con la cabeza] caparrada, caparrotada, carbassada, carbassotada, testarrada, tossada, tusta.
  2. [al dormirse] becaina, becada, cabotada, capcinada, rebeca.
  3. [saludo] capcinada, reverència.
  4. [encuadernación] capçada.
  5. marina, marítim capficall m, cabussó m, capbussó m.
  6. [del caballo] cabeçada.
  7. [de la bota] empenya.
  8. agricultura [elevación] socoster m.
  9. americanisme [de la silla de montar] arçó m.
  10. dar cabezadas figuradament i familiarment [dormitar] capcinejar, pesar figues.
  11. darse de cabezadas contra la pared figuradament i familiarment estirar-se els cabells, rosegar-se (o mossegar-se) els punys.
  12. echar una cabezada fer una becaina (o una beca).

cabezada

femení golpe dado con la cabeza caparrada , caparrotada , carbassada , carbassotada , testarrada , tossada , tusta al dormirse becaina , becada , cabotada , capcinada , rebeca saludo capcinada , reverència encuadernación capçada marina, marítim capficall m , cabussó m , capbussó m del caballo cabeçada de la bota empenya agricultura elevación socoster m americanisme de la silla de montar arçó m dar cabezadas figuradament i familiarment dormitar capcinejar , pesar figues darse de cabezadas contra la pared figuradament i familiarment estirar-se els cabells , rosegar-…
 
Diccionari Castellà Català

cabezal


<title type="display">cabezal</title>

    masculí
  1. [almohada] capçal, travesser.
  2. [de un sillón] coixí.
  3. medicina capçal.
  4. tecnologia [de carruaje] capçal.
  5. tecnologia [de torno] capçal.
  6. americanisme [de un marco] travesser.

cabezal

masculí almohada capçal , travesser de un sillón coixí medicina capçal tecnologia de carruaje capçal tecnologia de torno capçal americanisme de un marco travesser
 
Diccionari Castellà Català

cabezazo


<title type="display">cabezazo</title>

    masculí
  1. [golpe con la cabeza] caparrada f, caparrotada f, carbassada f, carbassotada f, testarrada f, tossada f, tusta f.
  2. [golpe en la cabeza] tostorro, cop al cap.
  3. [en el fútbol] cop de cap. Dar un cabezazo, fer un cop de cap (o un cap).
  4. darse cabezazos contra la pared figuradament i familiarment estirar-se els cabells, rosegar-se (o mossegar-se) els punys.

cabezazo

masculí golpe con la cabeza caparrada f , caparrotada f , carbassada f , carbassotada f , testarrada f , tossada f , tusta f golpe en la cabeza tostorro , cop al cap en el fútbol cop de cap Dar un cabezazo , fer un cop de cap o un cap darse cabezazos contra la pared figuradament i familiarment estirar-se els cabells , rosegar-se o mossegar-se els punys
 
Diccionari Castellà Català

cabezo

cabezo

masculí poc freqüent cerro pujol marina, marítim escollo escull
 
Diccionari Castellà Català

cabezón
-ona


<title type="display">cabezón</title>

    adjectiu
  1. familiarment [de cabeza grande] capgròs -ossa.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. figuradament [terco] testarrut -uda adj, testard -a adj, tossut -uda adj, caparrut -uda adj. Es un cabezón, és molt tossut.
    3. masculí
  3. familiarment [cabeza grande] caparràs, caparrot.
  4. [de una prenda de vestir] cabeç.
  5. [de las caballerías] cabeçada f.
  6. cabeçó.
  7. [de la camisa] coll.
  8. cabezón de cuadra [cabezada] cabeçada.

cabezón
-ona

adjectiu familiarment de cabeza grande capgròs -ossa adjectiu i masculí i femení figuradament terco testarrut -uda adj , testard -a adj , tossut -uda adj , caparrut -uda adj Es un cabezón , és molt tossut masculí familiarment cabeza grande caparràs , caparrot de una prenda de vestir cabeç de las caballerías cabeçada f cabeçó de la camisa coll cabezón de cuadra cabezada cabeçada