Es mostren 56529 resultats

mancança

mancança

 

mançanilla

mançanilla

 

mancant

mancant

 

mancar

mancar

    verb intransitiu
  1. [amb la preposició de] carecer, estar falto de. Manca dels diners necessaris, carece del dinero necesario.
  2. faltar tr, no tener tr. Ha mancat de prudència, le ha faltado prudencia.
  3. faltar a. Ha mancat de respecte envers les autoritats, ha faltado al respeto a las autoridades.
  4. faltar. Li manca un braç, le falta un brazo. Ja hi som tots gairebé: només manca en Jordi, ya casi estamos todos: solo falta Jorge.
  5. [cessar de fer el seu servei] fallar. Li ha mancat el cor, le ha fallado el corazón.
  6. [minvar] menguar, disminuir. Ja manca la pluja, ya mengua la lluvia.
  7. [amb la preposició a] faltar. Va mancar a la seva paraula, faltó a su palabra.
  8. [ofendre] faltar. No havia mancat mai als seus pares, nunca había faltado a sus padres.
  9. verb transitiu
  10. fallar, errar, marrar. Ha mancat el cop, ha fallado el golpe.

mancar

 

mancat
-ada

mancat

adjectiu falto -ta, carente.

mancat
-ada

 

manco
-a

manco
-a

 

mancomunal

mancomunal

 

mancomunar

mancomunar

 

mancomunitat

mancomunitat

 

mancús

mancús