masculí ordenació.

femení
1. ordenació.
2. dret [manament] ordenanza, mandato m.
3. dret [reglament] ordenanza, ordinación p fr, reglamento m.
4. ésser d'ordenança [una cosa] ser de ordenanza.
masculí i femení
5. [empleat subaltern] ordenanza.
6. ciències militars [soldat] ordenanza.

adjectiu i masculí i femení ordenancista.

masculí cristianisme ordenando.

adjectiu i masculí cristianisme ordenante.

verb transitiu
1. ordenar, poner en orden. Aquests papers, cal ordenar-los, estos papeles hay que ordenarlos.
2. [prescriure] ordenar, mandar. El metge li ordenà de llevar-se, el médico le ordenó levantarse (o que se levantara).
3. cristianisme ordenar. Ordenar sacerdot (o de sacerdot), ordenar sacerdote (o de sacerdote).
verb pronominal
4. cristianisme ordenarse.

masculí botànica i agricultura
1. [Hordeum vulgare] cebada f.
2. ordi palmell [Hordeum distichum] cebada ladilla, ladilla.

verb transitiu agricultura [cereals] mezclar con cebada.


Vegeu també:
ordiar²

masculí agricultura [camp plantat d'ordi] cebadal.


Vegeu també:
ordiar¹

masculí [aigua d'ordi] hordiate.